Proper projecte governamental: l’Àrea 51 andorrana
Transparència. Aquest és el concepte sobre el qual, suposadament, es fonamenta la llei de la qual s’està polint l’esborrany i que popularment es coneix precisament com a «llei de la transparència».
És evident que amb aquest nom la majoria dels seus articles faran referència a un millor flux d’informació entre les institucions i els ciutadans, una demanda creixent i evident al segle XXI, i més en un país com el nostre que, malgrat que ens ho vulguin fer creure, no n’hi ha pas gaire.
Sobretot si et compares amb segons qui. Hi ha països europeus que ens passen la mà per la cara, on un ciutadà comú no només pot saber quina feina han fet els parlamentaris, quines intervencions han fet a les cambres, quan van o no a la feina. I molts països tenen institucions independents que vetllen per aquesta transparència.
A la Gran Bretanya, per exemple, des de fa ja uns anys, la Freedom of Information Act (el seu equivalent a la nostra llei) va deixar a la vista amb què es gastaven els diners els parlamentaris, i l’escàndol va estar servit, des del servei de neteja de casa seva fins als estudis dels fills, cosa que va fer que gairebé la meitat dels parlamentaris haguessin de tornar diners a l’estat. Des de llavors, la transparència de la institució és enorme i un exemple a seguir des de qualsevol lloc. La mateixa casa reial ha de donar explicacions de gairebé tot: quan paguen de bugaderia, calefacció o begudes alcohòliques.
Als Estats Units, la feina dels polítics és també mirada amb lupa pels ciutadans i els mitjans de comunicació, i l’exercici de la transparència també és a l’ordre del dia.
Però com tota moneda, té una doble cara. Els països que més informació donen al ciutadà de com funcionen les administracions, tenen alhora llacunes molt fosques sobre les que no s’hi pot passar cap llanterna perquè l’opacitat és total. I ara ens toca decidir a nosaltres el model de país que volem, és evident que la transparència total no existeix, però ha de ser alhora molt transparent el criteri de quina informació no serà transparent i per què no ho serà. Sota el secret d’estat s’hi pot amagar de tot i això fa por.
És evident que amb aquest nom la majoria dels seus articles faran referència a un millor flux d’informació entre les institucions i els ciutadans, una demanda creixent i evident al segle XXI, i més en un país com el nostre que, malgrat que ens ho vulguin fer creure, no n’hi ha pas gaire.
Sobretot si et compares amb segons qui. Hi ha països europeus que ens passen la mà per la cara, on un ciutadà comú no només pot saber quina feina han fet els parlamentaris, quines intervencions han fet a les cambres, quan van o no a la feina. I molts països tenen institucions independents que vetllen per aquesta transparència.
A la Gran Bretanya, per exemple, des de fa ja uns anys, la Freedom of Information Act (el seu equivalent a la nostra llei) va deixar a la vista amb què es gastaven els diners els parlamentaris, i l’escàndol va estar servit, des del servei de neteja de casa seva fins als estudis dels fills, cosa que va fer que gairebé la meitat dels parlamentaris haguessin de tornar diners a l’estat. Des de llavors, la transparència de la institució és enorme i un exemple a seguir des de qualsevol lloc. La mateixa casa reial ha de donar explicacions de gairebé tot: quan paguen de bugaderia, calefacció o begudes alcohòliques.
Als Estats Units, la feina dels polítics és també mirada amb lupa pels ciutadans i els mitjans de comunicació, i l’exercici de la transparència també és a l’ordre del dia.
Però com tota moneda, té una doble cara. Els països que més informació donen al ciutadà de com funcionen les administracions, tenen alhora llacunes molt fosques sobre les que no s’hi pot passar cap llanterna perquè l’opacitat és total. I ara ens toca decidir a nosaltres el model de país que volem, és evident que la transparència total no existeix, però ha de ser alhora molt transparent el criteri de quina informació no serà transparent i per què no ho serà. Sota el secret d’estat s’hi pot amagar de tot i això fa por.