Les, la Jonquera o Bossot són municipis catalans on la venda de tabac a clientela francesa és un dels millors negocis. Els dos estancs de Les –només amb 700 habitants– registren xifres rècords i són els que més tabac venen a Espanya. El motiu és obvi, la diferència de preu, una circumstància que a Andorra es coneix prou i que situa el Principat en la diana de la ira dels estanquers espanyols i francesos.
I tenen raó els estanquers dels països veïns. Les diferències de preus els està perjudicant. Però s’equivoquen a l’hora de buscar culpables: no són els andorrans, ni els espanyols ni els gibraltarenys. Els veritables culpables són els seus governants, que sota l’excusa fàcil de protegir la salut dels ciutadans s’endinsen en una escalada de preus del tabac amb un únic motiu, el recaptador, el d’augmentar via impostos el preu del tabac perquè els fumadors paguin car aquest hàbit que cada cop té més mala imatge.
Són aquests increments constants de preus els que fomenten el contraban, els que promouen el turisme per comprar tabac. I si els governs tinguessin en realitat preocupació per la salut de la població, s’invertiria molt més en accions per ajudar a deixar el tabac i s’inclouria dins de la seguretat social alguns fàrmacs que han demostrat la seva eficàcia per ajudar a deixar el tabac. Però no, les autoritats insisteixen per la via impositiva, la més fàcil i la que dona beneficis immediats, ignorant que les addiccions no se solen deixar pel preu que costen, sinó amb ajuda de professionals i amb medicaments. Mentre, per desviar l’atenció es busca un enemic fora del país o s’aprofita el clima electoral per vendre promeses sense fonament, com la de reduir el nombre de paquets que poden ser declarats a la duana.