Amb motiu de la celebració del Dia mundial de l’aigua, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i la cap de la Unitat d’Aigües, Laura Coll, van visitar ahir l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Sant Julià de Lòria (EDAR Sud), i van exposar els resultats del balanç anual de la qualitat de les aigües superficials.
L’any 1996 amb el Pla de sanejament de les aigües la situació va donar un tomb espectacular que va permetre millorar la qualitat any rere any fins assolir, l’any passat, el millor resultat de qualitat de l’aigua.
Fins aquella data la imatge d’Andorra estava lligada a la brutícia de les aigües que anaven riu avall. El sanejament de la conca del Valira va ser objecte d’un acord bilateral amb Espanya, el 1989, ja que la pressió sobre Andorra era constant. De fet, el 2000, un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre sobre la qualitat de l’aigua a la frontera hispanoandorrana constatava índexs alarmants i progressius de contaminació al riu Valira, que recollia totes les aigües residuals d’Andorra sense tractar, i que es descrivia com el més brut del Pirineu. L’informe també criticava la falta de resposta del Govern andorrà a les peticions per solucionar el problema a traves d’una comissió mixta i concloïa que el Principat no podria complir els terminis de Pla de Sanejament de les Aigües, com així va ser.
Si ara es mira enrere pot resultar incomprensible entendre un país sense depuradores i sense col·lectors de les aigües residuals.  Actualment n’hi ha quatre depuradores  i la xarxa de col·lectors generals ja arriba a 47 quilòmetres. Andorra és un país que no es pot entendre sense el respecte al medi ambient, i sense la màxima conscienciació dels ciutadans que són els que han d’exigir a les administracions.