Avui es commemora el Dia internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, i se celebra el 17 de maig perquè el mateix dia de 1990 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. L’objectiu de la jornada és denunciar la discriminació de què són objecte les persones homosexuals, lesbianes, bisexuals i transsexuals i fer avançar els seus drets.

A nivell legal, Andorra ha aprovat, per primera vegada, l’estudi jurídic mundial sobre l’orientació sexual en el dret. Això significa que el país ha fet, en els últims anys, un gran avenç legislatiu per lluitar contra l’homofòbia. No obstant això, encara queda un llarg camí per aconseguir que totes les orientacions sexuals i de gènere siguin tractades amb respecte. S’han denunciat casos de persones que pateixen discriminació per la seva orientació sexual o el seu gènere, tant a l’escola com a l’àmbit laboral.

L’homofòbia, la transfòbia, la bifòbia i totes les fòbies en aquest àmbit es combaten amb educació, en què la canalla no vegi com a «anormal» que dues persones del mateix sexe s’estimin, que una persona estimi a més d’una persona, o de diferent sexe, o que cadascú esculli el gènere amb què se sent més a gust. Si sempre ens omplim la boca parlant de llibertat i respecte, per què encara es motiu de comentari o mofa a qui decideix estimar una persona (o, simplement, sentir-se’n atreta sexualment) ? Per què ens importa amb qui la gent se’n va al llit, o si una dona va néixer amb genitals masculins? No és hora de superar-ho?

Cada any, pel 8 de març, Dia internacional de la dona, es proclama que aquesta jornada desapareixerà del calendari el dia que ser dona no suposi tenir menys drets que un home. Doncs l’aspiració ha de ser que el 17 de maig també s’erradiqui.