Molt hauran de canviar les coses per què algun partit polític arribi a les eleccions amb aspiracions de disputar amb DA la majoria al Consell General. Toni Martí no hauria de tenir ara mateix cap pressa en avançar la convocatòria electoral, encara que són molts els que dubtes que aquestes hagin estat les intencions del líder taronja. El grup liberal s’ha trencat i es queda amb només tres consellers generals, la resta s’exilia al grup mixt com a conseqüència, diuen, del mal ambient que va generar la votació per reformar les competències i transferències, on Josep Pintat va preferir salvar el Govern de DA que a un Jordi Gallardo al qual ja veia com un contrincant dins de l’òrbita liberal.
Des del setembre fins a l’actualitat els liberal han consumat un  divorci que té unes causes més complexes que únicament la reforma comunal. La tensió que s’ha viscut entre els que s’ha anomenat gallardistes i pintadistes ha consumat la trencadissa.
Ld’A perd dues parròquies guanyadores i p  ràcticament totes les opcions de competir per governar, mentre que UL i Ciutadans Compromesos (que va aconseguir una bona sintonia amb Martí arran del pla de viabilitat d’EMAP) hauran de buscar una via d’entesa si volen presentar-se a les legislatives, encara que la candidatura també estarà molt debilitada. El cap de Govern no té ara cap necessitat de convocar eleccions abans de temps, la tempesta perfecta ha afectat els seus competidors. El PS ve d’una dolorosa ruptura, el grup parlamentari d’SDP es va trencar i ara li toca als liberals.
DA té el camí aplanat per revalidar la victòria a les urnes i acabar amb calma aquest final de legislatura. La política andorrana és imprevisible, i aquest cop ho ha estat més que mai.