CYRIL DESPRES Pilot de ral·lis
CYRIL DESPRES: «Tothom pot ‘arribar’, jo sóc un mecànic amb 5 dakars»
–L’esportista neix o es fa?
–He nascut amb unes ajudes físiques i mentals però és la gana el que m’ha ajudat a arribar on soc així que crec que un esportista es fa.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Un pilot de trial que era veí meu. D’aquí em van venir les ganes de ser pilot de moto.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Stéphane Peterhansel sempre ha estat i és una referència per a mi.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Les ganes que tinc de fer-ho bé a la vida. Fins i tot a l’hivern, quan t’has d’aixecar a dos quarts de sis per fer dos o tres hores de bici. Cada dia és important, s’han d’aprofitar tots.
–Té confiança en el futur?
–Sí. Quan tens fills ajuda a pensar que el seu futur serà bo, així que intento donar el màxim perquè vegi l’esforç que s’ha de fer.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Fins l’any 2000 era mecànic. Des del 2001 visc de l’esport com a pilot de moto i ara de cotxes. La sort que tinc que és una feina que m’encanta. Preparació, viatges, competició d’elit...
–A part de dedicar-se al motor, té alguna afició?
–Les aficions canvien. Des que soc pare m’agrada dedicar-me a la família, dedicar el màxim de temps a la meva dona i les dues filles que tenim.
–Un petit plaer diari?
–Menjar bé i ben acompanyat, amb amics. Cada vegada que puc, ho faig.
–Que el pot treure de polleguera en competició?
–En un esport de risc com aquest, que practico des de fa 15 anys, sempre he pensat què fer per ser bo. M’enfada, quan diuen que els pilots estem molt bojos.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un pilot?
–En el meu cas una bona preparació física, un bon equip i tenir cap endreçat. Això últim és molt important.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Jo diria que sí. Si busques reconeixement, que et demanin fotos i autògrafs es millor anar a Argentina o Xile. Aquí a Andorra molta gent fa esport i sap què vol dir aquest concepte.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Fa molts anys que m’agradaria tenir un lloc per entrenar, tipus un circuit de motocròs o de karting.
–Quin consell donaria a un jove?
–Jo no sóc ningú per donar consells però hi ha molts joves quwe veig a Anyós patint, intentant entrenar bé, fent tractaments fisios o osteòpates... Estem en un país petit però això no vol dir que no podem arribar on vulguem. Jo sóc l’exemple d’un mecànic de moto que ha arribat a guanyar el Dakar. Tenint en compte que aquí tenim un bons esportistes i un entorn per preparar-te bé, la resta depèn d’un mateix.
–He nascut amb unes ajudes físiques i mentals però és la gana el que m’ha ajudat a arribar on soc així que crec que un esportista es fa.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Un pilot de trial que era veí meu. D’aquí em van venir les ganes de ser pilot de moto.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Stéphane Peterhansel sempre ha estat i és una referència per a mi.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Les ganes que tinc de fer-ho bé a la vida. Fins i tot a l’hivern, quan t’has d’aixecar a dos quarts de sis per fer dos o tres hores de bici. Cada dia és important, s’han d’aprofitar tots.
–Té confiança en el futur?
–Sí. Quan tens fills ajuda a pensar que el seu futur serà bo, així que intento donar el màxim perquè vegi l’esforç que s’ha de fer.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Fins l’any 2000 era mecànic. Des del 2001 visc de l’esport com a pilot de moto i ara de cotxes. La sort que tinc que és una feina que m’encanta. Preparació, viatges, competició d’elit...
–A part de dedicar-se al motor, té alguna afició?
–Les aficions canvien. Des que soc pare m’agrada dedicar-me a la família, dedicar el màxim de temps a la meva dona i les dues filles que tenim.
–Un petit plaer diari?
–Menjar bé i ben acompanyat, amb amics. Cada vegada que puc, ho faig.
–Que el pot treure de polleguera en competició?
–En un esport de risc com aquest, que practico des de fa 15 anys, sempre he pensat què fer per ser bo. M’enfada, quan diuen que els pilots estem molt bojos.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un pilot?
–En el meu cas una bona preparació física, un bon equip i tenir cap endreçat. Això últim és molt important.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Jo diria que sí. Si busques reconeixement, que et demanin fotos i autògrafs es millor anar a Argentina o Xile. Aquí a Andorra molta gent fa esport i sap què vol dir aquest concepte.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Fa molts anys que m’agradaria tenir un lloc per entrenar, tipus un circuit de motocròs o de karting.
–Quin consell donaria a un jove?
–Jo no sóc ningú per donar consells però hi ha molts joves quwe veig a Anyós patint, intentant entrenar bé, fent tractaments fisios o osteòpates... Estem en un país petit però això no vol dir que no podem arribar on vulguem. Jo sóc l’exemple d’un mecànic de moto que ha arribat a guanyar el Dakar. Tenint en compte que aquí tenim un bons esportistes i un entorn per preparar-te bé, la resta depèn d’un mateix.