Serafí Rodriguez President de l'ACEA
SERAFí RODRIGUEZ: «Falta especialització sanitària per la celiaquia»
Encapçala i gestiona, des de fa poc més de tres anys, l’ACEA, l’Associació de Celíacs d’Andorra, fundada a l’any 2002 i que compta amb 125 associats. La intolerància al gluten és una alteració que afecta a uns 700 andorrans i que dissabte passat va cel·lebrar el seu Dia Mundial.
–Teniu relació amb altres associacions celíaques?
–Sí i excel·lent amb l’Associació de Celíacs de Catalunya. Des del principi sempre ens han ajudat i hem tingut una connexió molt fluida. Ens ajuden molt a nivell d’idees i de col·laboració. Per exemple, un celíac que es fa soci d’Andorra, ja ho és automàticament de l’Associació catalana.
– Quines altres col·laboracions feu amb ells?
–Ens permeten aclarir dubtes i, a més, podrem assistir a la conferència europea de les associacions de celíacs, que es farà a Irlanda al setembre. Sempre es bo compartir experiències amb altres països i associacions.
–És difícil saber si un aliment conté gluten?
–Normalment és complicat en segons quins aliments. Per exemple, un sap que un embotit no té perquè portar, però s’ha de pensar que un pernil dolç o un fuet ha pogut ser tractat amb una massa per espesar el producte i aquesta massa sí que conté gluten. S’ha d’anar amb compte .
–Quina recomanació faria?
–A l’ACEA distribuïm un llibre editat per l’Associació Celíacs Catalunya i que és una excel·lent guia, dividida en productes i marques, per poder saber i controlar quins aliments es poden consumir. Tot el que surt en aquest llibre són aliments sense gluten.
–Està Andorra preparada a nivell sanitari per atendre a la celiaquia?
–Crec que el país està una mica coix de metges en aquesta especialitat. Falta una miqueta, estem cada cop millor, però trobo a faltar una mica d’especialització a nivell mèdic. A nivell general sí que em satisfà el model sanitari.
–Quina és la seva afició preferida?
–L’esport. Practico futbol sala, faig esquí, surto a córrer i m’agrada caminar per la muntanya. També m’agrada molt el cine.
–Què li agrada d’Andorra?
–Els paisatges, a qualsevol estació de l’any, perquè sempre es troba quelcom diferent.
–I el que troba pitjor?
–Que moltes vegades, els andorrans tenim una mentalitat una mica tancada. Quan ve algú de fora, potser al principi, estem a l’expectativa.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–La Vall d’Incles és molt maca i t’ofereix moltes alternatives i vistes espectaculars. També m’agrada molt la Vall del Madriu.
–Recicla?
–Tot el que puc. A casa separem el vidre i el plàstic.
–Està d’acord amb pagar IRPF?
–Sí, perquè crec que fa falta i Andorra ho necessita.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Se m’ha passat pel cap alguna vegada, però mai he tingut l’oportunitat i si sorgís, m’ho plantejaria. Depèn de l’oferta, però no em tanco cap porta.
–Comprar a Andorra és barat?
–La cistella de la compra, gens. És més car que a Espanya, per exemple.
–L’ interessa la política?
–Sí. En general segueixo l’andorrana i la de fora.
–Se sent inquiet/a sense el mòbil?
–Sí, sóc molt de xarxes socials i m’agrada consultar-lo sovint.
–Té por a la mort?
–No. Sé que arribarà segur i ja està. No tinc por.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Sóc bastant pragmàtic en aquest sentit. No hi penso, la veritat.