El sentit de l’humor i un somriure inherent al seu rostre són característiques innates d’aquest jove dissenyador gràfic autodefinit com a «100% teclero»; va nàixer a Tarragona un 21 de setembre, coincidint amb les festes de la ciutat, Santa Tecla. No va erigir-se com a arquitecte, tal com li hauria agradat, però participa de la construcció de torres humanes tot formant part de l’agrupació de Castellers d’Andorra.

– Quin és el seu paper dins de la colla dels Castellers d’Andorra?
–Porto la part gràfica, comunicació i xarxes socials. Estic a la Colla des de la primera reunió informativa al juny de l’any passat i el projecte em va atrapar de seguida, sobretot els valors del món casteller: tothom és una part fonamental del conjunt, perquè funcioni i tiri endavant el castell, hem de treballar de valent moltes persones que a vegades no es veuen. No sortim a la foto, però és una part importantíssima.

– Quina és la seva afició preferida?
–El món de la publicitat, sobretot el disseny gràfic, l’arquitectura, fotografia, música, cinema, internet, instagram, viatges, la platja... també soc un friki dels Jocs Olímpics.

– Què li agrada d’Andorra?
–L’entorn, les vistes panoràmiques d’alguns indrets, la tranquil·litat, la seguretat, es viu prou bé.

– I el pitjor?
–A vegades potser és massa tranquil... Sensació d’aïllament a l’hora de sortir del país, si vols baixar a l’aeroport de Barcelona o a la platja només pots agafar el cotxe o bus (però a quins preus!).

– Quin és el seu racó preferit del país?
–Quan vaig arribar em va sorprendre moltíssim el Coll d’Ordino. També la Vall d’Incles i Tristaina em semblen un regal a la vista! Ara em toca fer ruta pels racons que no he vist encara.

– Recicla?
–Sí, tan a casa com a la feina.

– Està d’acord amb pagar IRPF?
–No m’afecta, però crec que si serveix per invertir-ho després, tots sortim guanyant.

– Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sí, i ho vaig fer, de fet. He pensat en tornar a la meva terra moltes vegades... Però la situació laboral és incerta, de moment estic molt bé aquí, i a poques hores de casa.

–Li satisfà el model sanitari?
–Al començament em semblava complicat: pagues al sortir de la visita? Et retornen un tant per cent? Ara el trobo correcte, sempre es pot millorar, és clar.

–Comprar a Andorra és barat?
–No com abans, recordo de petit pujar per passar el dia i comprar electrònica, ara la diferència és mínima.

– Li interessa la política?
–M’interessa, però crec que jo no li interesso gaire a ella... Després de tants anys al país, m’agradaria votar a les Comunals, per exemple. És una demanda bastant generalitzada, crec.

–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Al matí sobretot perquè el faig servir de despertador però tampoc vull dependència. Agraeixo les estones sense mòbil. Tampoc puc estar gaire temps offline perquè ara s’ha convertit en una eina més de treball.

–Quina és el programa de televisió que més li agrada?
–Les notícies del 24h per estar una mica al dia i poca cosa més, m’avorreix. Prefereixo ‘pel·lis’ o sèries.

–Té por a la mort?
–Respecte potser, però tinc més por al patiment d’algunes infermetats.

–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–Espero que no!

– Practica esport? Quin?
–Abans en feia més, ara no gaire. Una mica de bici, piscina i ara castells és clar!

–Intenta estalviar?
–Fa temps que vaig aconseguir reservar uns euros al mes per despeses i viatges.