XÈNIA MOURELO JUGADORA DE RUGBI
XÈNIA MOURELO: «Per salut, tothom hauria de practicar algun esport»
Xènia Mourelo és la capitana del VPC femení de rugbi. De ben petita ja tenia predilecció per l’esport i aficionada al bàsquet i la natació. Fins que un dia, amb 16 anys, va decidir anar a provar a l’escola de la Federació Andorrana de Rugbi. Un personatge il·lustre vinculat a l’oval com Jordi Beal, actual secretari d’Esports d’Estat, va fer que s’enganxés. Complida la majoria d’edat, Mourelo va marxar a Barcelona a estudiar Turisme, però anys més tard va tornar i va continuar el seu idil·li com a integrant de l’equip femení del club que presideix Pep Escolà. Aquesta és la sisena temporada defensant la samarreta tricolor, cosa que no l’impedeix la pràctica de tot tipus d’esports de muntanya.
–L’esportista neix o es fa?
–Hi ha una part que neix. L’actitud, motivació i ganes de millorar es porten dins quan estimes un esport. Però també hi ha una part que es fa, entrenant a diari, tenint una responsabilitat de cara al teu esport i els objectius que t’hagis fixat.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Admirava el Barça, crec que per culpa del meu pare, que m’ho va inculcar. M’agradaven molt Guardiola i Stòitxkov.
–I la seva referència en l’actualitat?
–En tinc moltes. Destacaria al triatleta Gomez Noya. Físicament has de ser un portent per practicar aquest esport a nivell professional però m’impressiona d’ell la fortalesa mental que té per aguantar aquest tipus de proves.
–Què li motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–La meva parella, la feina, la família, l’esport... La vida que tinc.
–Té confiança en el futur?
–Sí. Se’l fa un mateix i jo m’estic treballant el meu.
–Es dedica plenament al rugbi o té altres dedicacions?
–He estudiat Turisme i ara m’hi dedico al món del màrqueting esportiu. Crec que ara faig el que m’agrada, tot i que no tingui tant a veure amb el que vaig estudiar. Sí que és cert que la carrera m’ha obert moltes possibilitats, tocàvem coses de màrqueting i ara és això el que m’omple.
–A part de dedicar-se al rugbi, té alguna afició? Quina?
–Nedar. No puc passar dos dies sense l’aigua..
–Un petit plaer diari?
–La xocolata, però negra perquè no sóc tolerant a la lactosa. I els fruits secs m’agraden molt també i són sans.
–Què li pot treure de polleguera en una competició?
–Que l’àrbitre no reconegui les accions al camp. Que no tingui prou personalitat per saber decidir i s’ho inventi, que m’ha passat, em supera. I el joc brut del rugbi, els placatges al coll. Lleig.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a una jugadora de rugbi?
–Dedicació, perserverança i paciència, cosa que jo no en tinc, però ho intento..
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No. Aquest país es tan diferent a la resta,.. El Govern mima més uns esports que d’altres i no hauria de ser així. A nivell de premsa es tracta bé, però potser s’hauria de fer més incís en el femení. En rugbi i en la resta dels esports.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Falten diners, com a molts altres esports. El Govern hauria d’incrementar el pressupost per a l’esport i crear més instal·lacions.
–Quin consell donaria a una jove esportista?
–Que es dediqui de ple a l’esport que li agrada. Sigui quin sigui, perquè avui en dia ja no existeixen els esports només d’homes. La dona té espai. Però sobretot, per salut, tothom hauria de practicar algun esport.
–L’esportista neix o es fa?
–Hi ha una part que neix. L’actitud, motivació i ganes de millorar es porten dins quan estimes un esport. Però també hi ha una part que es fa, entrenant a diari, tenint una responsabilitat de cara al teu esport i els objectius que t’hagis fixat.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Admirava el Barça, crec que per culpa del meu pare, que m’ho va inculcar. M’agradaven molt Guardiola i Stòitxkov.
–I la seva referència en l’actualitat?
–En tinc moltes. Destacaria al triatleta Gomez Noya. Físicament has de ser un portent per practicar aquest esport a nivell professional però m’impressiona d’ell la fortalesa mental que té per aguantar aquest tipus de proves.
–Què li motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–La meva parella, la feina, la família, l’esport... La vida que tinc.
–Té confiança en el futur?
–Sí. Se’l fa un mateix i jo m’estic treballant el meu.
–Es dedica plenament al rugbi o té altres dedicacions?
–He estudiat Turisme i ara m’hi dedico al món del màrqueting esportiu. Crec que ara faig el que m’agrada, tot i que no tingui tant a veure amb el que vaig estudiar. Sí que és cert que la carrera m’ha obert moltes possibilitats, tocàvem coses de màrqueting i ara és això el que m’omple.
–A part de dedicar-se al rugbi, té alguna afició? Quina?
–Nedar. No puc passar dos dies sense l’aigua..
–Un petit plaer diari?
–La xocolata, però negra perquè no sóc tolerant a la lactosa. I els fruits secs m’agraden molt també i són sans.
–Què li pot treure de polleguera en una competició?
–Que l’àrbitre no reconegui les accions al camp. Que no tingui prou personalitat per saber decidir i s’ho inventi, que m’ha passat, em supera. I el joc brut del rugbi, els placatges al coll. Lleig.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a una jugadora de rugbi?
–Dedicació, perserverança i paciència, cosa que jo no en tinc, però ho intento..
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–No. Aquest país es tan diferent a la resta,.. El Govern mima més uns esports que d’altres i no hauria de ser així. A nivell de premsa es tracta bé, però potser s’hauria de fer més incís en el femení. En rugbi i en la resta dels esports.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Falten diners, com a molts altres esports. El Govern hauria d’incrementar el pressupost per a l’esport i crear més instal·lacions.
–Quin consell donaria a una jove esportista?
–Que es dediqui de ple a l’esport que li agrada. Sigui quin sigui, perquè avui en dia ja no existeixen els esports només d’homes. La dona té espai. Però sobretot, per salut, tothom hauria de practicar algun esport.