D e la reivindicació externa a lluitar des de dins. La secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, sempre ha tingut presència en associacions o entitats humanitàries com Autea, la FAAD o el Consell Assessor de Salut i Benestar. Una visibilitat que va haver d’apaivagar –fa ara just un any– per dedicar-se a la lluita des del ministeri. / Per Estefania Gracia.

Perquè creu ha estat nominada al premi Andorrà de l’any?
Imagino que pot ser per la trajectòria que he tingut al llarg dels darrers anys, on d’una manera o altra, sempre he estat vinculada amb els col·lectius més desafavorits o vulnerables. A Andorra hi ha molta gent que lluita per les persones que ho tenen més difícil. Pot ser que a mi se m’hagin identificat com la cara visible, però per suposat, això no vol dir que les tasques que faci les realitzi jo sola, perquè quan fas alguna cosa sempre hi ha molta gent al voltant que t’ajuda i et fa costat.

De les accions que ha desenvolupat, quines creu que han sigut les que més han arribat a la ciutadania?
Fa un any que estic al Ministeri d’Afers Socials i Ocupació, i durant aquest, hem impulsat moltes accions, però per exemple, podria destacar la creació de l’Àrea de Polítiques i Igualtat que hem fet darrerament. A més, ja vam anunciar el compromís ferm de fer una llei d’igualtat amb sentit ampli, no de gènere, sinó de totes les persones i col·lectius. L’objectiu és assegurant que no hi hagi discriminació per cap motiu ni per raó de sexe, orientació sexual, raça o creença religiosa. Perquè sempre s’ha focalitzat la igualtat amb el gènere home/dona, i avui en dia les polítiques van més enllà. Per tant, és molt important arribar a crear aquest cos legal, perquè a nivell internacional, tenim aquesta demanda i ens la van reiterant, i ara, crec que ha arribat el moment d’acomplir-ho.  

S’han fet accions especials per als joves?
Sí, s’ha creat una Àrea d’Atenció i Suport al Jove tutelat i extutelat, que també ha sigut una demanda i una necessitat que hi havia, perquè és veritat que a molts joves del país els costa vincular-se i identificar-se amb qualsevol cosa que hi hagi. Llavors, entren en uns estats apàtics de no voler fer res o de buscar una mica la evasió i no enfrontar-se a la realitat, perquè potser els manquen eines. I aquesta àrea s’ha creat precisament per acompanyar i donar suport a tots aquests joves que estan en una situació de vulnerabilitat. També hi ha el programa 16-21 que ajuda als joves que han estat sota la tutela de l’estat amb pisos i altres eines de suport. També s’ha treballat molt en la infància...

En quins aspectes?
Per primera vegada, es va fer una taula per abordar el tema de l’abús sexual infantil. Un tema molt greu i de vital importància per a nosaltres. Estem fent i farem prevenció en aquest camp. Ara hi ha previstes un parell d’accions que en breu es duran a terme.

On es fan aquestes prevencions?
Més que res a les escoles, conjuntament amb Educació. També vam passar un documental que es va fer al Consell d’Europa i que vam traduir al català. El film anava orientat al públic de set a deu anys. I a través de dibuixos animats, s’escenificaven uns nens que parlaven del tema de l’abús. El film també es va penjar a la web d’educat i del ministeri. Es va fer difusió a tots els pares explicant que hi havia aquest contingut, perquè sovint, els nens són massa petits i no identifiquen si una conducta és dolenta o no, o potser no saben si ho han de dir. A través de documentals com aquest o altres informacions es mostra als nens com cal actuar davant d’un fet d’abús. Perquè han de ser ells qui ho comuniquin, ja que moltes vegades és difícil identificar aquestes situacions a les llars.

I per als discapacitats?
Estem acabant d’elaborar l’informe de la Convenció dels Drets amb persones amb discapacitats, que es va ratificar al 2013 i ara s’ha de dipositar a l’ONU. Recentment també vam fer una acció de titelles (‘Companys de Barri’), on es va explicar com les persones discapacitades s’integren en la societat. Amb aquestes iniciatives aconseguim mostrar-los que la discapacitat forma part de les nostres vides i que la diferència forma part de la diversitat humana.

Diria que des del seu ministeri es fa una política propera al ciutadà?
Sí, diria que molt propera. Sempre que podem ens agrada abordar directament la problemàtica de les persones. A més, amb les nostres tasques, sempre acabes establint vincles amb molta gent i acabes tenint un tracte molt proper.

El fet que Andorra sigui un país petit ajuda a aquesta proximitat?
Sí, és molt més fàcil apropar-te als ciutadans i que ells es puguin apropar a tu. Molts ministres –i el mateix cap de Govern– tracten alguns temes directament amb la ciutadania, perquè aquesta és el termòmetre d’un país, a través de la ciutadania pots saber com està un territori. És un element indispensable per poder elaborar de manera útil la nostra tasca. També és cert que els qui venen de fora se sorprenen per la cordialitat i la proximitat que tenim entre la ciutadania i els polítics, perquè aquí estem de igual a igual.

Per què va decidir participar en la política?
Primer, perquè el projecte polític que hem van presentar per formar-hi part em va semblar molt interessant. A més, era un projecte en el que hi creia, així com en les persones que hi havia al capdavant. A més, jo crec que la política més que un fet d’ideologies és un fet de projectes i persones. També és cert que jo sempre he estat en la reivindicació des de fora, i vaig pensar que poder lluitar des de dins seria una gran oportunitat per intentar que les reivindicacions s’acomplissin. La meva vocació absoluta són les persones, i sobretot, les que ho tenen difícil.