LAURA VISENT PSICÒLOGA
LAURA VISENT: «Es pot parlar de sexualitat amb els fills tranquil·lament»
Fora tabús, parlem de la sexualitat amb els nostres fills. És el tema de la xerrada que les psicòlogues Carolina Osorio i Laura Visent, de Dinàmic logopèdia i psicologia, impartiran aquest vespre a la Central, l’espai de joventut del Comú d’Andorra la Vella, a les 20.30 hores. Una trobada per aprendre a parlar amb naturalitat sobre sexualitat tant a la infància com a l’adolescència. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Els pares i mares encara no tenen superat parlar de sexe amb la canalla?
–El que hi ha és por de com parlar-ne i què veuen els joves per internet, ja que ara tenen més informació que abans, fins i tot, en saben més que els pares. Però els pares tenen el neguit de quan perdran la virginitat, sobretot les nenes. El que volem transmetre és que es pot parlar de sexualitat tranquil·lament amb els fills, sense que sigui un tema ni complicat ni tabú, però has de deixar que flueixi.
–Deia que els progenitors pateixen més per les noies... Masclisme, no?
–Sí, encara hi ha cert masclisme amb aquest tema. Sembla que amb els nens no passa res, fins i tot, per a molts pares és un orgull que el fill pilli, en llenguatge adolescent. Però per a les nenes hi ha la por que es quedin embarassades. No es pensa en les malalties de transmissió sexual, i volem que els progenitors siguin conscients que han de fer una prevenció amb responsabilitat, informar-los de què pot passar. I quan parlem de sexualitat no ens referim només a l’acte sexual, sinó a nivell evolutiu, perquè s’ha de treballar des que ets nadó. L’afectivitat i l’autoestima també formen part de la sexualitat. De tot això en depèn la manera com et relacionaràs amb els altres quan siguis adult.
–Parlem d’etapes. Quan la canalla comença a tocar-se, a descobrir-se, moltes vegades la renyen.
–I això està molt malament! Has de deixar que es toquin, perquè si no es descobreixen no s’estan desenvolupant a nivell de sexualitat com ho han de fer, i se’ls transmet que és dolent allò que fa.
–Després comença l’etapa de les preguntes.
–Cap als 3 anys, la canalla ja té curiositat a nivell físic, pel que tenen els nens i les nenes. Després hi ha l’enamorament de la nena cap al papa, i del nen cap a la mama, el que es diu complex d’Edip i d’Electra, que cap als 6 o 7 anys ja deriva cap al progenitor del seu sexe.
–Enamorament?
–És allò que diem que les nenes són del papa i els nens de la mama, però quan es fan més grans ja s’identifiquen més amb el seu sexe..
–I l’adolescència? Cada vegada comença abans.
–Entre els 10 i els 14 anys és la preadolescència, i dels 15 als 19 anys, l’adolescència.
–10 anys!
–Perquè les hormones sexuals ja es comencen a desenvolupar. A les nenes els comencen a créixer els pitis, amb 12 anys ja tenen la menstruació. Els canvis físics no es poden evitar, i hi comencen a haver conductes de «m’agrada aquest nen o nena».
–Què responem quan la canalla pregunta com es fan els nadons?
–Sempre t’has d’adaptar al teu llenguatge. Per exemple, «quan el papa i la mama s’estimen molt, d’aquest amor neix un nen o una nena». No li pots dir a un infant de 4 anys què és un acte sexual, i ho has d’explicar d’una altra manera. De vegades, pots respondre sense entrar en detalls, perquè cada cosa té la seva edat.
–Quan arriba l’adolescència i volen mantenir relacions sexuals, com en parlen amb els progenitors? A molts joves segur que els fa vergonya.
–Un pare o mare que no ha parlat amb la canalla, en general, de tots els temes, no pot pretendre entrar de cop amb la sexualitat. A la canalla te l’has de guanyar, ha de veure que et pot tenir confiança amb qualsevol tema. Si no ets un progenitor present, no pots entrar de cop a l’adolescència. Quines estratègies pots utilitzar? Per exemple, parlar d’un enamorament no correspost i explicar-li la teva experiència de jove, i preguntar-li si li passa el mateix. No li pots dir que si vol mantenir relacions sexuals t’ho ha de dir i li compraràs preservatius o la píndola, perquè voldrà preservar la seva intimitat i no t’ho explicarà. Volem que els progenitors tinguin clar que has d’anar parlant amb normalitat de la sexualitat, i insistir que l’important és tenir una parella que t’estimi i que et respecti, i tenir relacions només quan estiguis preparat, no per pressió de grup. Si tot això ho vas treballant en converses naturals, li expliques les teves experiències i els dónes opcions, els adolescents escolten. Ells no volen que se’ls imposi res, sinó poder escollir, se’ls ha de presentar totes les opcions i dir-los que estàs disposat a resoldre tots els dubtes que tinguin. Però a veure com ho faré jo quan m’hi trobi! [riu] Amb tot, amb internet, els joves tenen molta informació i, com a pares i mares, has d’imposar un respecte, perquè els progenitors poden parlar amb els adolescents sense qui sigui un sermó però tampoc com si fossin els amics.
–Què opina que els pares deixin portar als fills els seus ‘rotllos’ a casa per tenir relacions sexuals?
–Jo, personalment, no ho deixaria fer. Sempre els deixaria portar la parella a casa, però no els diria que poden venir a tenir relacions a casa quan vulguin. Han de respectar l’espai. Després se les empescaran per fer el que vulguin, això és sa, és d’adolescent, però acordat no. I els pares tampoc han de tenir relacions cridant amb els fills a l’habitació del costat! El respecte ha de ser mutu.
–Els pares i mares encara no tenen superat parlar de sexe amb la canalla?
–El que hi ha és por de com parlar-ne i què veuen els joves per internet, ja que ara tenen més informació que abans, fins i tot, en saben més que els pares. Però els pares tenen el neguit de quan perdran la virginitat, sobretot les nenes. El que volem transmetre és que es pot parlar de sexualitat tranquil·lament amb els fills, sense que sigui un tema ni complicat ni tabú, però has de deixar que flueixi.
–Deia que els progenitors pateixen més per les noies... Masclisme, no?
–Sí, encara hi ha cert masclisme amb aquest tema. Sembla que amb els nens no passa res, fins i tot, per a molts pares és un orgull que el fill pilli, en llenguatge adolescent. Però per a les nenes hi ha la por que es quedin embarassades. No es pensa en les malalties de transmissió sexual, i volem que els progenitors siguin conscients que han de fer una prevenció amb responsabilitat, informar-los de què pot passar. I quan parlem de sexualitat no ens referim només a l’acte sexual, sinó a nivell evolutiu, perquè s’ha de treballar des que ets nadó. L’afectivitat i l’autoestima també formen part de la sexualitat. De tot això en depèn la manera com et relacionaràs amb els altres quan siguis adult.
–Parlem d’etapes. Quan la canalla comença a tocar-se, a descobrir-se, moltes vegades la renyen.
–I això està molt malament! Has de deixar que es toquin, perquè si no es descobreixen no s’estan desenvolupant a nivell de sexualitat com ho han de fer, i se’ls transmet que és dolent allò que fa.
–Després comença l’etapa de les preguntes.
–Cap als 3 anys, la canalla ja té curiositat a nivell físic, pel que tenen els nens i les nenes. Després hi ha l’enamorament de la nena cap al papa, i del nen cap a la mama, el que es diu complex d’Edip i d’Electra, que cap als 6 o 7 anys ja deriva cap al progenitor del seu sexe.
–Enamorament?
–És allò que diem que les nenes són del papa i els nens de la mama, però quan es fan més grans ja s’identifiquen més amb el seu sexe..
–I l’adolescència? Cada vegada comença abans.
–Entre els 10 i els 14 anys és la preadolescència, i dels 15 als 19 anys, l’adolescència.
–10 anys!
–Perquè les hormones sexuals ja es comencen a desenvolupar. A les nenes els comencen a créixer els pitis, amb 12 anys ja tenen la menstruació. Els canvis físics no es poden evitar, i hi comencen a haver conductes de «m’agrada aquest nen o nena».
–Què responem quan la canalla pregunta com es fan els nadons?
–Sempre t’has d’adaptar al teu llenguatge. Per exemple, «quan el papa i la mama s’estimen molt, d’aquest amor neix un nen o una nena». No li pots dir a un infant de 4 anys què és un acte sexual, i ho has d’explicar d’una altra manera. De vegades, pots respondre sense entrar en detalls, perquè cada cosa té la seva edat.
–Quan arriba l’adolescència i volen mantenir relacions sexuals, com en parlen amb els progenitors? A molts joves segur que els fa vergonya.
–Un pare o mare que no ha parlat amb la canalla, en general, de tots els temes, no pot pretendre entrar de cop amb la sexualitat. A la canalla te l’has de guanyar, ha de veure que et pot tenir confiança amb qualsevol tema. Si no ets un progenitor present, no pots entrar de cop a l’adolescència. Quines estratègies pots utilitzar? Per exemple, parlar d’un enamorament no correspost i explicar-li la teva experiència de jove, i preguntar-li si li passa el mateix. No li pots dir que si vol mantenir relacions sexuals t’ho ha de dir i li compraràs preservatius o la píndola, perquè voldrà preservar la seva intimitat i no t’ho explicarà. Volem que els progenitors tinguin clar que has d’anar parlant amb normalitat de la sexualitat, i insistir que l’important és tenir una parella que t’estimi i que et respecti, i tenir relacions només quan estiguis preparat, no per pressió de grup. Si tot això ho vas treballant en converses naturals, li expliques les teves experiències i els dónes opcions, els adolescents escolten. Ells no volen que se’ls imposi res, sinó poder escollir, se’ls ha de presentar totes les opcions i dir-los que estàs disposat a resoldre tots els dubtes que tinguin. Però a veure com ho faré jo quan m’hi trobi! [riu] Amb tot, amb internet, els joves tenen molta informació i, com a pares i mares, has d’imposar un respecte, perquè els progenitors poden parlar amb els adolescents sense qui sigui un sermó però tampoc com si fossin els amics.
–Què opina que els pares deixin portar als fills els seus ‘rotllos’ a casa per tenir relacions sexuals?
–Jo, personalment, no ho deixaria fer. Sempre els deixaria portar la parella a casa, però no els diria que poden venir a tenir relacions a casa quan vulguin. Han de respectar l’espai. Després se les empescaran per fer el que vulguin, això és sa, és d’adolescent, però acordat no. I els pares tampoc han de tenir relacions cridant amb els fills a l’habitació del costat! El respecte ha de ser mutu.