GORKA GANSO CLOWN
GORKA GANSO: «A la vida, l’humor i l’amor fan falta sempre»
Anibal Maldonado, l’alter ego de Gorka Ganso, visitarà avui, a les deu de la nit, la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria amb l’espectacle Mediopelo. / Per LÍDIA RAVENTÓS
–Què podrem veure al seu espectacle?
–Es tracta d’un espectacle de clown però una mica diferent del que estem acostumats. Normalment ho relacionem amb el nas vermell i un espectacle més familiar i infantil i aquest és un espectacle per a tots els públics.
–Crida molt l’atenció també la frase que surt a la seva pàgina web que diu «per a tots els públics, especialment per a les persones».
–[Riu] En el món del clown tenim aquesta guerra contínua. Tothom pensa sempre que és pels nens. I sí, pels nens sí peròt ambé pels avis. I al final, dir que actuem per a les persones és una manera de resumir que és per a tots els públics. Fins i tot acceptem animals de companyia! [riu]
–El protagonista es diu Anibal Maldonado i té problemes econòmics.
–Sí, és un personatge desastre i caòtic que es converteix en un buscavides que vol sortir del pas muntant-se un espectacle de circ amb el que té per casa i copiant idees.
–En la seva pàgina web descriu l’espectacle com una mostra de «supervivència en temps de crisi». L’objectiu és empatitzar amb el públic arran de les dificultats econòmiques dels darrers anys?
–La veritat és que el treball teatral al final surt del que ens rodeja i res és casual. L’espectacle surt en moments de crisi però també de l’observació d’alguns personatges reals que hi ha al món i que utilitzen les tècniques de circ a la seva manera i de forma molt amateur. I en el context en què estàvem vam decidir fer un espectacle on reflectíssim aquests buscavides, aquests personatges que sense tenir massa coneixement posen molt d’esforç, molta il·lusió i molt d’amor en fer alguna cosa que els ajudi a sobreviure. Nosaltres entenem que la feina del clown ha de fer de mirall del que sent la gent perquè una de les nostres eines principals és l’empatia per intentar capturar l’atenció i l’estima del públic.
–Fa falta més humor en temps de crisi?
–Crec que a la vida, l’humor i l’amor fan falta sempre. I, clar, quan estem una mica més preocupats i decaiguts fa especialment falta. I en molts casos pot ser també un mètode per llançar protestes i intentar enfocar la vida d’una manera diferent.
–Amb els seus espectacles intenten transmetre un missatge, anar més enllà.
–Però és un missatge que està dins del text. No és un teatre reivindicatiu amb un fulletó. Però sí que si rasques una mica veus que intentem reivindicar una mica els antiheroïs que una mica som tots perquè ni tenim el físic de Cristiano Ronaldo ni la intel·ligència de no sé qui. Tots som molt normals i fem una mica de reflex de les nostres misèries i les nostres debilitats. I aquesta sí que crec que és una reivindicació que aporta el nostre granet de sorra per canviar el món, i és que ens acceptem tal com som, amb tots els nostres defectes i sobretot, que ens riguem d’ells.
–Què podrem veure al seu espectacle?
–Es tracta d’un espectacle de clown però una mica diferent del que estem acostumats. Normalment ho relacionem amb el nas vermell i un espectacle més familiar i infantil i aquest és un espectacle per a tots els públics.
–Crida molt l’atenció també la frase que surt a la seva pàgina web que diu «per a tots els públics, especialment per a les persones».
–[Riu] En el món del clown tenim aquesta guerra contínua. Tothom pensa sempre que és pels nens. I sí, pels nens sí peròt ambé pels avis. I al final, dir que actuem per a les persones és una manera de resumir que és per a tots els públics. Fins i tot acceptem animals de companyia! [riu]
–El protagonista es diu Anibal Maldonado i té problemes econòmics.
–Sí, és un personatge desastre i caòtic que es converteix en un buscavides que vol sortir del pas muntant-se un espectacle de circ amb el que té per casa i copiant idees.
–En la seva pàgina web descriu l’espectacle com una mostra de «supervivència en temps de crisi». L’objectiu és empatitzar amb el públic arran de les dificultats econòmiques dels darrers anys?
–La veritat és que el treball teatral al final surt del que ens rodeja i res és casual. L’espectacle surt en moments de crisi però també de l’observació d’alguns personatges reals que hi ha al món i que utilitzen les tècniques de circ a la seva manera i de forma molt amateur. I en el context en què estàvem vam decidir fer un espectacle on reflectíssim aquests buscavides, aquests personatges que sense tenir massa coneixement posen molt d’esforç, molta il·lusió i molt d’amor en fer alguna cosa que els ajudi a sobreviure. Nosaltres entenem que la feina del clown ha de fer de mirall del que sent la gent perquè una de les nostres eines principals és l’empatia per intentar capturar l’atenció i l’estima del públic.
–Fa falta més humor en temps de crisi?
–Crec que a la vida, l’humor i l’amor fan falta sempre. I, clar, quan estem una mica més preocupats i decaiguts fa especialment falta. I en molts casos pot ser també un mètode per llançar protestes i intentar enfocar la vida d’una manera diferent.
–Amb els seus espectacles intenten transmetre un missatge, anar més enllà.
–Però és un missatge que està dins del text. No és un teatre reivindicatiu amb un fulletó. Però sí que si rasques una mica veus que intentem reivindicar una mica els antiheroïs que una mica som tots perquè ni tenim el físic de Cristiano Ronaldo ni la intel·ligència de no sé qui. Tots som molt normals i fem una mica de reflex de les nostres misèries i les nostres debilitats. I aquesta sí que crec que és una reivindicació que aporta el nostre granet de sorra per canviar el món, i és que ens acceptem tal com som, amb tots els nostres defectes i sobretot, que ens riguem d’ells.