PER IVÁN MOURE

Pere Roquet acumula 84 anys i il·lusió per continuar engrandint la sega gegantesca col·lecció de Bíblies i Nous Testaments de diferents idiomes de tot el món. Porta gairebé 22 anys dedicat a això, ha recorregut els sis continents per anar a buscar-ne i assegura que mentre tingui salut, no abandonarà aquesta passió.

 

–1.287, però d’aquí uns dies en tindré més.

 

–Jo estava de viatge a Kènia, a Turkana, amb la meva senyora. És una zona molt pobre, jo ja la coneixia perquè feia coses allà amb organitzacions caritatives i una tarda, un del missioners, em va preguntar: «Què faràs quan es jubili?». Així de directe. Jo li vaig respondre: «No sé. Viatjaré, llegiré… I també estic pensant col·lecionar alguna cosa que tingui cert interès». Amb tot el respecte a la gent que col·lecciona, volia alguna cosa que em fes pensar, buscar, remenar… I li vaig dir, convençut no, eh? Com aquell que diu… Li vaig dir: «Una col·lecció de llibres i nous testaments en llengües diferents». Ell em va dir: «Esperi un moment». Es va ficar al seu despatxet i va tornar amb un Nou Testament en turkana. Jo no sabia ni que existien en aquella llengua! I em va dir: «Tingui». Allà, en un poble que es diu Lokori, perdut en el món de Déu, va començar la col·lecció. Però no acaba aquí. També em va dir que quan jo tornés a casa meva, passés per Nairobi i anés a la Bible Society, una organització amb seus a tot el món, i com no en tenia cap els hi vaig buidar la botiga. Em vaig endur 18 exemplars. En tornar del meu viatge ja en tenia dinou. Era l’any 1995, jo tenia 63 anys.

 

–És molt difícil, molt més del que pensava. Pensava que des de les Bibles Society de tot el món me n’enviarien, però no és així, no tenen aquesta política de venda. Has d’anar tu a buscar-la. Llavors vaig començar a espavilar. Va ser un procés llarg, de 22 anys, he viatjat molt.

 

–No. També tenia una guia de contactes que em va servir per engrandir la col·lecció i per internet, sobretot últimament, també n’he aconseguit alguna.

 

–No, no. Sé com va però no estic preparat. No oblidi que jo vaig ser la primera persona que va portar un ordinador al Principat, a Crèdit Andorrà quan jo n’era el conseller delegat. Però això és una altra història.

 

–Perquè tinc 84 anys.

 

–Tinc tres fills. Què faig? La divideixo per tres? És impossible, això. En aquest aspecte tinc les idees molt clares i sóc d’aquells que gaudeix més donant que rebent.

 

–Més, no. Conec dues persones a Espanya que fan aquesta col·lecció. Un de Vitòria i un capellà de prop de Vic, però en tenen moltes menys que jo. El que sí li puc dir és que per internet he vist que una exposició permanent com aquesta no n’hi ha cap més ni a Europa ni a Estats Units. Això no vol dir que algun privat em guanyi. De fet, segur que hi ha algú, tot i que no en conec ningú. El món és molt gran. Als Estats Units, per exemple, estic convençut que hi ha privats amb moltes més.

 

–Mentre tingui salut continuaré buscant-ne i les regalaré, però cada vegada és més difícil, tot i que el món és tan gran... Per exemple, a Espanya, hi ha llengües que la gent ni sap que existeixen, com el fala, una llengua que es parla entre Portugal i Espanya a la zona de Càceres i Salamanca. Aquest és un món tan fascinant que t’obliga a pensar. Hi ha llengües a Austràlia que la parlen menys de 500 persones, has d’investigar, saber qui són, on estan i mirar de saber si tenen Bíblia o Nou Testament.  En tinc de 1.200 idiomes.

 

–La primera.

 

–En tinc unes quantes al cotxe que me les ha portat Josep Lluís Andavert [expositor ahir de la conferència Bíblies en llengües del món: una resposta al món d’avui a Crèdit Andorrà].

 

–No ho sé. No en tinc ni idea.

 

–Ui… Això és un altre món. Estaríem hores i hores la tarda parlant d’això.

 

–Sí, sóc cristià, catòlic practicant. I la Bíblia és del cristians de tot el món.