L’ofici de paleta ha anat lligat a l’evolució d’Andorra. Alhora aquesta feina també ha progressat amb les mesures de seguretat que la modernització del sector ha aportat. Actuant com a baròmetre del país, ha gaudit d’èpoques molt bones, però al mateix temps també ha sofert les importants crisis que han afectat a tots els sectors del Principat. Luis Lázara Troitiño va néixer a Laro, un poble de Silleda, a la província gallega de Pontevedra. De sempre ha treballat de paleta. Quan es va casar, el pare de la seva dona ja estava al país i aquí s’hi van traslladar l’any 1981. Als seus 62 anys ha treballat en tres empreses diferents i ha viscut les crisis i booms de la construcció que han afectat també l’economia i el teixit social de les Valls.

–Quins han estat els canvis més importants de l’ofici en aquests anys?
–Ara hi ha molta més facilitat per treballar del que hi havia quan vaig arribar a Andorra.  Abans es treballava més amb la força bruta que no ara. Els treballs han canviat bastant. També ha canviat tot molt pel que fa a la protecció i a la cura del treballador. Abans no ens protegiem de sorolls, ni de gaire cosa. Ara està molt millor que aleshores.

-Abans es treballava més hores?
--Moltes més abans. Es feia una mitjana de deu hores diàries i en alguna època també vaig treballar dissabtes. En la primera empresa no, però després vaig treballar gairebé més hores de les que tenia el dia i també els dissabtes. Ara se’n fan vuit de dilluns a divendres.  Ens hem hagut d’adaptar a cada moment.

-I a nivell de salaris?
-Jo quan vaig arribar guanyava 300 pessetes l’hora  (1’8 euros), que en total eren 3.000 pessetes al dia , ara es guanyen més o menys uns  12 euros l’hora (2.000 pessetes), però com que abans es treballaven més hores ,el salari estava millor.

-Quines eren les relacions amb la família, les perjudicava la feina?
-Home, s’estava molt poc a casa. Aleshores s’estava molt més a la feina que a casa. La dona també treballava fora de casa. Ara vaig a dinar a casa, però abans dinava sempre fora. Ens veiem al matí i a la nit només. Era difícil poder compaginar la feina amb la vida en família.

-I vacances?
-En aquell moment no hi havia vacances a l’estiu, en feiem només a l’hivern. Les feiem com ara, a l’època de Nadal. Feiem una quinzena de dies de vacances, tampoc se’n feien més.

-Ha canviat la relació amb els superiors de les empreses?
-Jo mai he tingut problemes. He estat en tres empreses i mai he tingut problemes amb els caps. Sempre han tingut bona voluntat amb mi i jo amb ells.

-Què és el millor i el pitjor de ser paleta?
-No és que sigui un ofici bo, és un ofici molt difícil, però un cop n’aprens està millor. A més has de fer les feines a tothom, a l’electricista, al lampista, al fuster, al calefactor... ells venen després a fer-ho maco i el paleta és el que ha de picar, treure la runa... el paleta i el manobra. Tot el dolent ho fa el paleta. Crec que és una de les professions pitjors que hi ha a nivell de la construcció, però hi porto tota la vida i m’agrada, però molt bona professió no és.
Abans a totes les empreses hi havia molts joves, però ara amb el temps, no se’n veu ni un. Tots som de mitjana edat i ja grans.

-Li recomanarieu aquesta feina a algú jove?
-Si ho fan és per guanyar una mica de diners quan són joves. És una feina que es guanya bé des del començament, que potser en un altre lloc triguen més a guanyar-ho.
La veritat és que no em convenç massa. No és que no m’agradi però en relació a altres professions és molt més dur. Sempre estàs exposat a pols, sorolls...

-Ha canviat molt la feina en els darrers anys?
-No ha canviat gaire, la feina és més o menys la mateixa, només que abans es feien més hores extres, doncs hi havia moltes presses per acabar les feines.

-Però ara hi ha molt menys personal
-Hi ha moltíssima menys gent,  no téni punt de comparació, abans anaves al migdia a dinar al bar i no s’hi cavia.

-El clima d’Andorra també és dur per a l’ofici...
-Si, molt dur, això fins al mes d’abril o així és molt dur amb el fred. Les empreses però ja intenten combinar les feines que es poden fer a l’interior per a l’hivern i es va compaginant, però fora és molt dur treballar a l’hivern.

-A nivell físic, també és un treball que desgasta molt?
-Molt, però ara es cuida millor al treballador. Abans els sacs pesaven 50 quilos, ara ja els fan de 25 per tal d’alleujar una mica els esforços. Ara es cuida més a l’obrer.