Mari Carmen Tomás, àlies Yumi, és una cosplayer professional de tan sols 21 anys. La seva feina principal és anar a esdeveniments relacionats amb aquesta novedosa afició i exposar-se davant d’un jurat, que puntua la seva representació. Els cosplayers acostumen a representar personatges de videojocs, però també es disfressen de personatges d’anime, de dibuixos animats infantils i, fins i tot, de personatges públics. / PER MARC SOLANES

 

–És molt més del que la gent coneix. A banda de posar-te un vestit i interpretar, el procés comença per pensar el què et posaràs, amb que ho faràs, quins materials utilitzaràs, el temps, els mitjans... així com també el procés de la confecció i de creació. Cada disfressa és diferent i comporta un gran volum de feina. La caracterització també implica un enorme treball previ. A més, jo mai repeteixo disfressa, pel que encara s’afegeix. més feina. Les crítiques de vegades també són molt dures, però t’has de refer i continuar amb la teva feina.

 

–A mi m’agrada estudiar i representar les posicions del personatge en qüestió, especialment si em fan fotografies. És complicat interpretar un mateix personatge durant tot el dia. Jo no només m’exposo davant d’un jurat, sinó que la interpretació per a mi és molt important.

 

–Sí i no. Ara mateix hi ha diversos llocs web i s’han anat produint alguns programes televisius, tot i que on es coneix més aquest tema és als Estats Units i al Japó. En aquests països, fins i tot pots viure d’aquesta afició, a diferència del que passa a Espanya. Sempre has de tenir un pla b per sobreviure.

–Des de ser mileurista fins a varis milers. Es poden arribar a guanyar molts diners.

 

–Actualment sóc dependenta d’una tenda de roba i combino el meu treball amb la meva afició. Ara mateix el cosplay també em dona una mica de diners. Es tracta d’una afició força cara, pel que ara mateix quasi tot el que cobro ho inverteixo en la confecció de les disfresses. El meu objectiu, però, és acabar vivint d’això.

 

–Ara mateix està en el seu màxim esplendor, l’afició està pujant molt i un gran nombre de persones en parlen. 

 

–Allà on millor em sento, que generalment acostumen a ser salons. Malgrat tot, si no disposes d’una gran economia és difícil arribar a tot arreu. També m’agrada anar a trobades i tot tipus d’esdeveniments relacionats, així com també anar a comprar teles, pintures, lentilles... és tot un món que, si t’agrada, t’acaba apassionant. 

 

–El més important és que hi hagi una harmonia entre tot el que portes posat. No serveix de res que portis les lentilles perfectes si després no tens una perruca adequada. S’ha de prestar atenció a tot el conjunt.