NOAM GOLDIN KOHAN Estudiant
NOAM GOLDIN KOHAN: «Els prejudicis són resultat de la ignorància»
Noam Goldin Kohan, alumne del Centre de Formació Professional d’Aixovall, ha viatjat a Oman com a representant d’Andorra en un projecte de la Unesco. / PER LÍDIA RAVENTÓS
–En què consisteix aquest projecte?
–El projecte intenta trobar perfils de nous líders de cada societat i cultura. Intenten crear líders amb una mentalitat més oberta. És una experiència multicultural en la qual tu vius una forta experiència al desert que comparteixes amb altres joves de tot el món que tenen realitats diferents a les teves. L’experiència fa que connectis ràpidament amb ells i que obris la teva ment, deixant de banda prejudicis. És un intercanvi d’experiències i coneixements entre joves de diferents cultures i pensaments. Vam marxar sent ambaixadors del nostre país i hem tornat sent ambaixadors de la multiculturalitat.
–Què t’ha aportat de nou l’experiència?
–Ara tenim les eines per crear diàlegs entre diferents cultures dins la nostra localitat per crear la unió entre aquesta diversitat. Entendre les cultures com a informació nova, tenir curiositat per conèixer-les, obrir la ment. Perquè el cert és que els prejudicis són resultat de la ignorància i el desconeixement.
–Sobre què debatien?
–Sobretot parlàvem sobre com es podien desmentir alguns estereotips o com havíem de buscar informació. Per exemple, si realment els mitjans eren els culpables de tota aquesta falta d’informació. També sobre l’extremisme. Buscàvem la solució de totes les coses que fan que les nacions se separin.
–Com el contacten per dur a terme aquest viatge?
–La Unesco va enviar correus a alguns professors dels tres sistemes educatius andorrans per intentar que hi hagi el màxim de gent possible que hi vulgui participar. A Andorra no hi va haver molta gent que va entendre el que suposava aquesta experiència, de manera que gairebé ningú va contestar. A mi m’ho va proposar la directora del centre. Vaig omplir els formularis que et demanen que expliquis, en anglès, sobre la teva vida i sobre la teva experiència per conèixer el teu nivell de la llengua i si ets apte per aquest projecte.
–Quants països estaven representats?
–Érem 19 joves en total i només dos joves repetien lloc de precedència, Jordània. Per tant, érem un total de 18 països representats.
–Quant de temps han estat convivint?
–En total l’experiència va durar sis dies però la veritat és que els més intensos van ser els quatre que vam passar al desert.
–Com és l’experiència de passar aquests dies al desert?
–El desert és un lloc on no tens portes per amargar-te. Tampoc teníem telèfon mòbil. I arran d’això aconsegueixes una unió i una comunicació molt forta. Quan ens vam acomiadar la gran majoria vam acabar plorant del vincle que vam construir en tants pocs dies.
–Aquesta experiència li ha marcat un abans i un després?
–Totalment. Quan puges a l’avió per tornar notes la diferència de quan vas decidir marxar i ara que vas direcció a casa un altre cop. I penses com amb tants pocs dies he pogut construir tantes coses.
–Es considera un líder?
–Més que un líder em considero un revolucionari. M’agradaria fer un canvi però acompanyat de més gent. Intentar-ho, com a mínim.
–En què consisteix aquest projecte?
–El projecte intenta trobar perfils de nous líders de cada societat i cultura. Intenten crear líders amb una mentalitat més oberta. És una experiència multicultural en la qual tu vius una forta experiència al desert que comparteixes amb altres joves de tot el món que tenen realitats diferents a les teves. L’experiència fa que connectis ràpidament amb ells i que obris la teva ment, deixant de banda prejudicis. És un intercanvi d’experiències i coneixements entre joves de diferents cultures i pensaments. Vam marxar sent ambaixadors del nostre país i hem tornat sent ambaixadors de la multiculturalitat.
–Què t’ha aportat de nou l’experiència?
–Ara tenim les eines per crear diàlegs entre diferents cultures dins la nostra localitat per crear la unió entre aquesta diversitat. Entendre les cultures com a informació nova, tenir curiositat per conèixer-les, obrir la ment. Perquè el cert és que els prejudicis són resultat de la ignorància i el desconeixement.
–Sobre què debatien?
–Sobretot parlàvem sobre com es podien desmentir alguns estereotips o com havíem de buscar informació. Per exemple, si realment els mitjans eren els culpables de tota aquesta falta d’informació. També sobre l’extremisme. Buscàvem la solució de totes les coses que fan que les nacions se separin.
–Com el contacten per dur a terme aquest viatge?
–La Unesco va enviar correus a alguns professors dels tres sistemes educatius andorrans per intentar que hi hagi el màxim de gent possible que hi vulgui participar. A Andorra no hi va haver molta gent que va entendre el que suposava aquesta experiència, de manera que gairebé ningú va contestar. A mi m’ho va proposar la directora del centre. Vaig omplir els formularis que et demanen que expliquis, en anglès, sobre la teva vida i sobre la teva experiència per conèixer el teu nivell de la llengua i si ets apte per aquest projecte.
–Quants països estaven representats?
–Érem 19 joves en total i només dos joves repetien lloc de precedència, Jordània. Per tant, érem un total de 18 països representats.
–Quant de temps han estat convivint?
–En total l’experiència va durar sis dies però la veritat és que els més intensos van ser els quatre que vam passar al desert.
–Com és l’experiència de passar aquests dies al desert?
–El desert és un lloc on no tens portes per amargar-te. Tampoc teníem telèfon mòbil. I arran d’això aconsegueixes una unió i una comunicació molt forta. Quan ens vam acomiadar la gran majoria vam acabar plorant del vincle que vam construir en tants pocs dies.
–Aquesta experiència li ha marcat un abans i un després?
–Totalment. Quan puges a l’avió per tornar notes la diferència de quan vas decidir marxar i ara que vas direcció a casa un altre cop. I penses com amb tants pocs dies he pogut construir tantes coses.
–Es considera un líder?
–Més que un líder em considero un revolucionari. M’agradaria fer un canvi però acompanyat de més gent. Intentar-ho, com a mínim.