Les ballarines Emma Riba i Laura Alcalà organitzen un taller de partnering dirigit a totes les persones que estiguin interessades en la dansa o el moviment i que tinguin ganes de relacionar-se a través del cos. La pràctica tindrà lloc demà de sis a vuit de la tarda hores i diumenge de les onze a la una del matí a l’Escola Líquid Dansa. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Expliqui’ns què és el partnering.
–El partnering és un tipus de tècnica de la dansa contemporània que es fa amb un duet. És a dir, com fer moviment amb dues persones, utilitzant l’altre cos per generar moviment propi.

–El taller està obert a tot el públic o és necessari tenir nocions de dansa per cursar-lo?
–A mi sempre m’agrada dir que la dansa contemporània és per a tothom. M’agrada apropar-la a tothom però ja no com a dansa en el seu concepte més pur sinó com a moviment. Per tant, el taller també es pot dirigir, per exemple, a gent que practica arts marcials. En aquest sentit, està encarat a gent que tingui un nivell mig o avançat pel que fa a la consciència del cos individual. I és que si una persona no té desperta la seva pròpia consciència del cos, relacionar-se i entendre el cos d’un altre és molt més difícil. Tota la gent d’arts marcials, per exemple, amb totes aquestes activitats de partnering tenen una consciència molt més desenvolupada que molts ballarins perquè estan molt acostumats a haver d’entendre un altre cos.

–Quin és l’objectiu del taller i d’especialitzar-lo en aquesta tècnica?
–Un dels objectius és com poder establir nous camins de vocabulari o per generar moviment per mitjà d’un altre cos. La dansa es percep a vegades com a molt individual en el sentit que tu generes molt moviment i tu balles. Després també hi ha el tema que ballar és expressar el que un sent. Sí, però per a mi hi ha tot un altre rang que és la mobilitat. Amb el partnering es tracta una mica d’entendre com a través d’un altre cos puc generar moviment per mi mateix. Com a través de la investigació de la mecànica d’un altre cos puc obrir un ventall de possibilitats molt més àmplia en el moviment individual. 

–Entenc que, per tant, el resultat deu variar molt segons el feeling que puguis tenir o no amb la teva parella.
–Clar, forma part del joc. La dansa és comunicació. Estàs mantenint un diàleg amb algú i evidentment no tothom l’entén ni amb tothom et pots entendre. Això no vol dir que a nivell individual un ho faci pitjor que un altre.

–Què significa per a vostè la dansa?
–Moltes coses. És un art que comunica, que expressa i parla molt d’un mateix. Perquè moviment ho som tots i cada dia. Ara mateix, mentre parlem, ens estem movent d’una manera que defineix molt el nostre estat i la nostra manera de ser. I també hi ha la part més emocional, quan balles segons el que sents.