David Fernández Filòleg
DAVID FERNÁNDEZ: «El romanticisme negre va ser un canvi fort»
La conferència s’engloba dins del cicle Xerrades d’Art, que serà l’última del cicle d’enguany. Durant l’exposició, Fernández desgranarà com es va construir el romanticisme negre de la mà d’escriptors com Walpole, Shelley, Poe i Maupassant o pintors com Fuseli, Blake, Courbet o Friedrich. / Per Núria Segura Insa
–Per què és important aquest moviment?
–El romanticisme negre influencia altres moviments però, a més, es dona tant a Europa com a Estats Units, mentre que els altres moviments van ser més localitzats. El romanticisme negre ho abraça tot.
–Quints punts tenen en comú els artistes?
–La importància de la natura o els personatges. En el romanticisme, normalment, són herois que són solitaris o que busquen un canvi social, que es revelen a un poder superior. Però en el romanticisme negre afegim que no són bons, sinó que són antiherois.
–Com el Frankenstein de Mary Shelley?
–El Frankenstein té molta controvèrsia perquè tothom pensa que és el monstre, però en veritat és el doctor que és un antiheroi romàntic.
–En quin sentit és un antiheroi?
–El monstre i el doctor són un binomi i tots dos tenen característiques d’antiheroi romàntics. L’objectiu de Frankenstein és revelar-se contra el poder de Déu, que és donar i treure vida. Volia fer immortal els homes, però quan s’adona del que ha creat abandona el monstre, que se sent rebutjat.
–Per què ha escollit aquests autors?
–Bàsicament formen part del romanticisme negre i m’han anat molt bé per explicar les característiques del romanticisme negre i els punts que tenen en comú. A més, són de nacionalitats diferents.
–I els pintors?
–He buscat diferents pintures i escultures que tinguessin una mica aquesta relació entre ells i la influència entre ells.
–Com es retroalimenten entre ells els pintors i els escriptors?
–He arribat a una conclusió preparant la xerrada. No és que s’alimenten els uns als altres i viceversa. Ja ho feia el mateix moviment artístic, l’atmosfera. Tot i així, sí que hi ha influències entre ells.
–Com, per exemple?
–Un dels quadres que utilitzo de Courbet, que es diu L’home desesperat, va ser la portada del conte L’Horla de Maupassant.
–És una revolució el romanticisme negre?
–De fet, va ser un canvi bastant fort perquè és una contestació el que hi havia al segle abans, que era la Il·lustració, que promovia un esperit crític i la raó per sobre dels sentiments.
–Tenim herència d’aquest moviment?
–Molt, és molt extensa. Un dels exemples que utilitzo és el Dràcula de Bram Stoker, que avui encara tenim. La cumbre Escarlata, que es va fer fa dos anys, també és romanticisme negre pur i dur, amb aquella casa embruixada, on hi ha fantasmes i malediccions familiars. H