Té 49 anys però es troba en plena forma. Des del 1995 que competeix als Jocs dels Petits Estats. A San Marino participa fent parella amb Xavi Folguera en vòlei platja. Defensen l’or assolit fa dos anys a Islàndia.

–Després de participar tants anys als Jocs per fi li arriba l’oportunitat d’entrar a l’estadi amb la bandera tricolor a les mans...
–Per a qualsevol esportista és un orgull. Per a mi és important i n’estic molt agraït perquè es tracta de representar al país i és molt maco.

–Li ha passat pel cap les sensacions que pot tenir al sortir a l’estadi al capdavant de la delegació andorrana?
–Encara no sabem com serà la cerimònia i suposo que a l’arribar a l’estadi ens donaran indicacions. Segur que serà emocionant, però ja estic acostumat a aquest tipus de coses perquè ja són molts anys participant-hi. No crec que tingui nervis per fer-ho.

–Amb quin objectiu viatja a San Marino?
–Anirem amb humilitat, com sempre, perquè és el més important per a que les coses surtin bé, però sempre passa pel cap que poguem aconseguir alguna medalla. Per això treballem. Intentarem competir per guanyar, està clar, i si no ho aconseguim provarem de mostrar el millor nivell possible.

–Quina preparació han portat a terme?
–Hem fet tècnica bastant enfocada als Jocs i participant a tres tornejos. Ho fem per arribar en les millors condicions.

–Els anys pesen?
–No, crec que estic bé. És evident que no estic tan bé com fa uns anys perquè la musculatura ho nota, però també puc jugar amb l’experiència, que és un factor molt important. El vòlei platja és un esport físic, però si saps arribar bé de cap pots jugar molt amb l’experiència i saber on posar exactament la pilota per a que el rival no hi arribi.

–El president del Comitè Olímpic Andorrà, Jaume Martí, va expressar dies enrere que esperava tornar amb un mínim de 15 medalles de San Marino. Com ho veu?
–No sé les que podem aconseguir. Al viatge ja parlaré amb els companys i podré conèixer quines són les possibilitats en cada esport. El que és segur que tots lluitaran al màxim, guanyin o no una medalla.

–Aquesta és una competició on s’enfronten  països de característiques similars, sense la presència de grans potències. És un bon esdeveniment per prendre mesura de la realitat...
–Més o menys tots els països ens trobem al mateix nivell. És una bona oportunitat per a tots i intentarem fer-ho el millor possible, amb la intenció de guanyar al seu respectiu esport.

–Una cosa que sempre es veu als Jocs són andorrans a la graderia animant. Sempre ajuda tenir el suport dels teus...
–És que som una pinya. Els uns als altres sempre ens anem a veure i a animar, perquè és important sentir el calor de la teva gent, que et donin el seu suport, perquè això ajuda quan estàs competint.
PER Joan Josep Blasco