CLÀUDIA BRUNET Jugador de bàsquet 3x3
CLÀUDIA BRUNET: «Ser la campiona del món, sigui en el que sigui, és gairebé impossible»
PER IVÁN MOURE
Ha estat una integrant de la selecció femenina del Mundial de bàsquet 3x3 que s’ha disputat aquesta setmana a Nantes i inesperadament la recent campiona del món del concurs d’habilitats, des del dimarts passat.
Ha estat una integrant de la selecció femenina del Mundial de bàsquet 3x3 que s’ha disputat aquesta setmana a Nantes i inesperadament la recent campiona del món del concurs d’habilitats, des del dimarts passat.
–Podia participar només un jugador per combinat. Qui decideix que és vostè la representant d’Andorra?
–L’entrenadora ha donat la seva opinió, però ho hem triat entre les jugadores. Aquesta prova sempre l’he feta jo, des del Mundial sub–18. El que passa és que sempre quedava eliminada a la ronda classificatòria.
–De què anava el concurs?
–Has de fer un circuit d’esquivar conos amb una pilota i després amb dues, fer passades a un objectiu i fer cistella en el mínim de temps possible, amb un màxim de 45 segons i sabent que si fas alguna cosa malament, quedes eliminada. Les quatre més ràpides passen a una semifinal, en un mateix circuit però amb dos mà a mà i final o tercer i quart lloc.
–Sabia quin circuit es trobaria?
–Més o menys sí. Cada any es modifica, però només alguns detalls.
–Ha entrenat expressament els skills?
–Mai ho he fet, això.
–Hi havia 14 participants. D’Espanya, Itàlia, Japó, Austràlia, França, Rússia, Xina… Esperava guanyar vostè o almenys fer podi?
–No esperava ni ser top–4. A més vaig arribar a Nantes cap a les deu del matí. Esmorzar, una mica de descans i a la una del migdia, a fer el concurs. Va ser arribar i moldre.
–Li han donat algun trofeu?
–Si, una medalla i un trofeu.
–Què farà amb el trofeu?
–No ho he pensat encara. Algun forat tinc per posar a l’habitació però segurament el veureu al Qualifier d’Andorra; el president de la federació m’ha dir que el porti.
–I recompensa econòmica hi havia?
–No.
–Només és un concurs d’habilitats però per Andorra és una proesa tenir una campiona del món?
–En un altre país possiblement seria diferent però ser el número u, sigui en el que sigui, es gairebé impossible. Jo no ho hagués imaginat.
–Als Mundials, la selecció femenina va perdre amb Itàlia, República Txeca i Argentina, i va guanyar Bahrain a la lligueta per acabar 14enes de 20 seleccions. Ja és prou mèrit que Andorra no sigui última?
–I tant. I sent última també, perquè al Mundial només van 20 i tant nosaltres com els nois ens hem guanyat la plaça. Això ja té un mèrit enorme.
–Nàdia Munt i Jennifer Carmona estan en la trentena d’anys, i vostè en té 21 i Maria Martín 19. És bo, aquest còctel?
– Haviem competit a Gibraltar i ens trobem molt a gust com equip. Hem congeniat molt bé, estem encantades.
–Vist el rendiment als Mundials, on podeu arribar al L’Europe Qualifier?
–Ni idea, però sí que sé que ho donarem tot. Tenim tocades a Eva Vilarrubla, Alba Pla i Nàdia Munt així que no sabem quin equip jugarà.
–Hi ha concurs d’habilitats?
–Als Qualifiers, de moment mai. Però si tornem a un Mundial, defensaré el títol al màxim, tot i que encara em queda un any sencer per gaudir que sóc campiona del món.