La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, repassa la problemàtica de la substitució del cultiu del tabac, el futur de la ramaderia al país i les reunions amb els veïns de l’Aldosa per encaixar l’estació transformadora.

–Fa poc es va reunir amb el comissari europeu d’Energia, Miguel Arias Cañete, de què van parlar?
–Vam intercanviar impressions sobre l’acord d’associació amb Europa que estem treballant i, concretament del que és més competència del meu Ministeri. Vaig tenir l’ocasió d’explicar-li la dinàmica del sector agrícola que tenim, d’alta muntanya, i el treball que estem fent per diversificar les explotacions agrícoles. Va ser un intercanvi d’informació amistós amb una persona que pot traslladar impressions al cor d’Europa.

–Per què s’està parlant d’una moratòria per al tabac de 20 anys?
–Encara no hi ha res escrit sobre el període d’anys perquè  no està tancat. Serà a una reunió al desembre on es miraran de tancar tots aquests elements i s’exploraran diferents escenaris. La nostra preferència és disposar d’un període de transició llarg. Tot aquest treball s’ha fet també amb el sector i s’hi han intercanviat posicions sempre abans d’anar a Brussel·les i a la tornada.

–Si tenim en compte les dinàmiques històriques d’acords de la Unió Europea, 20 anys de moratòria és un període excepcionalment llarg.
–Es troben moltes casuístiques diferents a la Unió Europea i nosaltres no estem treballant per a la plena integració. San Marino, Mònaco i Andorra som tres microestats amb moltes particularitats que la Unió Europea ha de tenir en compte.

–Com se substituirà el tabac en l’agricultura del país?
–No el substituirem sinó que hem d’apostar per diversificar les explotacions que cultiven tabac per reemplaçar els ingressos importants que els arriben del tabac per altres fonts.

–En què consistirà la diversificació?
–La Llei d’agricultura preveu una sèrie d’ajudes per a plans de recerca. Ara estem treballant amb l’APRA [Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra] la plantació de nabius i anteriorment hem fet investigacions sobre el cultiu de plantes medicinals i del vi, allà on ara hi ha el tabac. El sector agrícola està molt disposat a treballar en aquest sentit, quan tinguem el full de ruta tancat ens posarem a treballar amb l’Apra per compensar el que pugui passar amb el tabac.

–Després de segles de presència del tabac al país, com afectarà  l’ecosistema que desaparegui?
–La majoria de la superfície agrícola d’Andorra avui en dia està destinada a la ramaderia, no al tabac. Pràcticament tres quartes parts són prats de dall i van íntimament relacionats amb la ramaderia. La desaparició d’aquesta sí que tindria un impacte molt important sobre l’ecosistema i sobre el paisatge, molt valorat pels residents però també un important actiu turístic.

–Té futur la ramaderia del país?
–Sí, només hi ha un problema de relleu generacional en algunes explotacions de Canillo, però estem veient que s’està solucionant amb explotacions d’Encamp. A la resta de parròquies hi ha persones de 40 anys al capdavant. De totes maneres, hi ha un projecte amb el comú de Canillo a disposició del sector agrícola de la parròquia per quan es necessiti, que implica la posada en marxa d’una espècie de cooperativa.

–Quines innovacions caldria aplicar al sector?
–La millora passa per una aposta forta per la qualitat del producte. El consumidor demana cada vegada més transparència i és exigent amb el que menja. Per això pensem que una bona eina és la pròxima Llei de certificació ecològica i de reconeixement dels segells, que esperem entrar a tràmit parlamentari aquest mes. La norma permetrà disposar de certificacions ecològiques amb reconeixement a Europa.

–Qui certificarà els productes?
–Ho podrien fer tècnics del Govern a través d’organismes de control però en tot cas, seria a nivell nacional, abaratiria els costos i els faria més accessible als productors que hi volguessin entrar. No només en l’àmbit agrícola sinó també obrim el ventall a petites produccions alimentàries del país i que comencen a néixer. Tenim una vintena de productors sota la marca de productes agrícoles i artesans i aquí hi ha molt recorregut.

–Com ho fan els productors andorrans per certificar-se ara?
– Pot recórrer a certificadores privades externes. Ja hi ha un celler de vi que ho ha fet i una empresa de menjar preparat.

–S’ha plantejat la creació d’una escola agropecuària per a joves?
– No dic que s’hagi de crear una escola a Andorra però sí que és veritat que el tema de la formació és un tema que estarà dins del full de ruta del ministeri.

–Canviant de tema, com afecta el canvi climàtic a Andorra?
–El que hem pogut veure és que hi ha un augment de les temperatures i una reducció de les precipitacions que en algun moment donat pot tenir un impacte sobre la neu. Quan vas als fòrums internacionals el que veus és que cada estat té unes particularitats però molts posen en evidència la percepció del canvi climàtic. Són impactes a molt llarg termini que no es visualitzen en períodes de cinc anys.

–No hi ha cap efecte registrat sobre els llacs del país o les espècies autòctones?
Nosaltres treballem amb l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic [OPCC], un organisme transnacional que ens permet estudiar determinats indicadors per percebre l’impacte del canvi climàtic sobre la biodiversitat del massís dels Pirineus i, de moment, no hem detectat res.

–Com és la qualitat de l’aire?
–Sortosament gaudim d’una bona qualitat de l’aire però tot aquest canvi de model energètic i de mobilitat que estem impulsant encara el millorarà més. No ens hem hagut de plantejar restriccions de trànsit, per exemple.

–Els rius tenen l’aigua neta?
–Hi ha dades interessants perquè el 2010 recollíem 150 quilos per habitant de residus i el 2016 en vam recollir uns 28. En aquests pocs anys s’han reduït per cinc els residus que trobem al riu. El riu es veu ara com un indret net, on viuen peixos, ja no hi ha la tendència a utilitzar-lo, com fa uns anys, d’abocador.

–Això s’ha aconseguit amb sancions o amb conscienciació?
–A Andorra tenim una bona qualitat de l’aigua, estem al 86% d’aigües netes als nostres rius. L’objectiu és arribar al 100% d’aigua excel·lent o bona el 2020 i estem treballant per eliminar els vessaments d’aigües negres que encara hi ha. No s’ha visualitzat prou que la nova Llei de transferències i competències és una eina imprescindible per a la sostenibilitat de les aigües, per primera vegada distribueix una part de les transferències als comuns en funció dels compromisos per separar la seva xarxa residual i fer totes les inversions de separatives. El fet d’haver introduït aquesta mesura, impulsarà la qualitat. H