Escaldes-Engordany
Ser autònom costa
La cotització a la CASS es calcula sobre la base del salari mitjà del país, 2.042 euros
Quant ha de facturar cada mes un autònom cada mes perquè pugui cobrir totes les despeses fixes que està obligat a pagar? El que està clar és que ha de treballar moltes hores i oblidar-se de baixes laborals, vacances pagades i festius. Cada hora facturada compta. I l’esforç econòmic que ha de fer és enorme. Cada treballador per compte propi presenta una casuística, però, en general, podem afirmar que als autònoms se’ls colla. I molt.
Després de superar els tràmits burocràtics per aconseguir l’autorització per iniciar l’activitat econòmica, que costa uns 500 euros, l’autònom té unes despeses inevitables. Per començar, la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Una de les principals dificultats és que els treballadors per compte propi cotitzen sobre la base del salari mitjà, enguany 2.042 euros, sovint molt per sobre del sou real que guanya. El primer any d’activitat l’autònom es pot acollir a una quota reduïda del 50%, és a dir, 204,25 euros mensuals. A partir d’aleshores, la quota normal serà de 408,50 euros.
En la majoria dels casos, un autònom només necessita un ordinador portàtil, impressora, un telèfon mòbil i accés a internet, però per tenir el permís per treballar ha de domiciliar un lloc de feina, habitualment la mateixa llar. Encara que l’autònom tingui el despatx a casa també haurà de pagar impostos comunals. Per exemple, un comptable i gestor fiscal que treballa a Andorra la Vella ha de pagar l’impost de radicació d’activitats comercials (432,93 euros anuals), la taxa d’higiene pública (45,75 euros anuals) i la taxa d’enllumenat públic (30,81 euros anuals). El pagament és trimestral. A més, per obrir el negoci haurà hagut de contractar un butlletí elèctric i un servei d’extintor, del qual caldrà pagar-ne el manteniment anual.
A més de la cotització a la CASS i els impostos comunals, també s’hauran de pagar els tributs a Govern. Abans, les empreses de nova obertura havien de declarar mensualment l’Impost General Indirecte (IGI) però, després de l’aprovació del Decret legislatiu de 23 de juliol del 2014, de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, la declaració de l’IGI és trimestral durant el primer any d’activitat (a excepció de si l’autònom s’acull al règim simplificat, aleshores l’impost es liquida cada semestre). A partir del segon any, si la xifra de negoci no supera els 40.000 euros, la liquidació també es fa mensualment. El gravamen general de l’IGI és del 4,5%, tot i que hi ha diferents tipus segons l’activitat.
L’IGI grava el consum, és a dir, el lliurament de béns i les prestacions de servei efectuades per empresaris o professionals, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) grava les activitats econòmiques i els salaris. O sigui, que l’any que ve els autònoms també hauran de tributar l’IRPF sempre que superin unes rendes netes de 24.000 euros. Si l’autònom ha obtingut unes rendes entre 24.001 i 40.000 euros, el tipus d’IRP que haurà de tributar és del 5%.
A tot això, hi hem de sumar les despeses del que es necessita per treballar: l’alta i la quota mensual de telefonia i internet, el material d’oficina, desplaçaments, àpats, el manteniment del vehicle (benzina, assegurança, manteniment), etcètera. I no oblidem la formació continuada per estar al dia en el sector de treball de cada autònom i seguir sent competitiu, l’actualització del programari informàtic, l’assessorament fiscal...
A més, tota societat o activitat econòmica està subjecta a portar una comptabilitat d’acord amb el que disposa la normativa comptable. Hi ha autònoms que ja opten per contractar el servei a un altre autònom perquè els surt més a compte que invertir en un programa informàtic de gestió de factures, en un altre de comptabilitat, en algú que els porti els números i s’encarregui de la declaració dels impostos i de la CASS...
Esgotador, no?
Després de superar els tràmits burocràtics per aconseguir l’autorització per iniciar l’activitat econòmica, que costa uns 500 euros, l’autònom té unes despeses inevitables. Per començar, la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Una de les principals dificultats és que els treballadors per compte propi cotitzen sobre la base del salari mitjà, enguany 2.042 euros, sovint molt per sobre del sou real que guanya. El primer any d’activitat l’autònom es pot acollir a una quota reduïda del 50%, és a dir, 204,25 euros mensuals. A partir d’aleshores, la quota normal serà de 408,50 euros.
En la majoria dels casos, un autònom només necessita un ordinador portàtil, impressora, un telèfon mòbil i accés a internet, però per tenir el permís per treballar ha de domiciliar un lloc de feina, habitualment la mateixa llar. Encara que l’autònom tingui el despatx a casa també haurà de pagar impostos comunals. Per exemple, un comptable i gestor fiscal que treballa a Andorra la Vella ha de pagar l’impost de radicació d’activitats comercials (432,93 euros anuals), la taxa d’higiene pública (45,75 euros anuals) i la taxa d’enllumenat públic (30,81 euros anuals). El pagament és trimestral. A més, per obrir el negoci haurà hagut de contractar un butlletí elèctric i un servei d’extintor, del qual caldrà pagar-ne el manteniment anual.
A més de la cotització a la CASS i els impostos comunals, també s’hauran de pagar els tributs a Govern. Abans, les empreses de nova obertura havien de declarar mensualment l’Impost General Indirecte (IGI) però, després de l’aprovació del Decret legislatiu de 23 de juliol del 2014, de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, la declaració de l’IGI és trimestral durant el primer any d’activitat (a excepció de si l’autònom s’acull al règim simplificat, aleshores l’impost es liquida cada semestre). A partir del segon any, si la xifra de negoci no supera els 40.000 euros, la liquidació també es fa mensualment. El gravamen general de l’IGI és del 4,5%, tot i que hi ha diferents tipus segons l’activitat.
L’IGI grava el consum, és a dir, el lliurament de béns i les prestacions de servei efectuades per empresaris o professionals, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) grava les activitats econòmiques i els salaris. O sigui, que l’any que ve els autònoms també hauran de tributar l’IRPF sempre que superin unes rendes netes de 24.000 euros. Si l’autònom ha obtingut unes rendes entre 24.001 i 40.000 euros, el tipus d’IRP que haurà de tributar és del 5%.
A tot això, hi hem de sumar les despeses del que es necessita per treballar: l’alta i la quota mensual de telefonia i internet, el material d’oficina, desplaçaments, àpats, el manteniment del vehicle (benzina, assegurança, manteniment), etcètera. I no oblidem la formació continuada per estar al dia en el sector de treball de cada autònom i seguir sent competitiu, l’actualització del programari informàtic, l’assessorament fiscal...
A més, tota societat o activitat econòmica està subjecta a portar una comptabilitat d’acord amb el que disposa la normativa comptable. Hi ha autònoms que ja opten per contractar el servei a un altre autònom perquè els surt més a compte que invertir en un programa informàtic de gestió de factures, en un altre de comptabilitat, en algú que els porti els números i s’encarregui de la declaració dels impostos i de la CASS...
Esgotador, no?