El bloc del debat dedicat a l’aigua va escenificar, tal i com s’esperava, l’essència de la campanya. Còmode amb la temàtica, Cèlia Vendrell va descarregar bona part de la seva artilleria en aquest apartat i Trini Marín va replicar amb fermesa i encert tots els trets que li venien. Brillant, el moderador, Xavi Palma, va apuntar que «era molt interessant la partida de ping-pong», però que hi havia altres dos candidats que també tenien veu. Uns candidats, Marc Magallón i David Pérez, que, tot i mostrar-se desenfocats activament en part de la nit, sí van intentar jugar les seves cartes. En línies generals, el debat va marcar les seves aristes, va mantenir un bon ritme i va saber dibuixar els perfils dels candidats.

Trini Marín jugava amb avantatge i va facturar amb èxit gairebé cadascuna de les seves intervencions i rèpliques. És la cònsol major sortint, la principal favorita i guanya molt quan es desmarca del hieratisme del paper. 

Cèlia Vendrell es va mostrar molt segura. Quatre anys a l’oposició atorguen prou taules com per argumentar amb la tranquil·litat i credibilitat amb què ho va fer. Això sí, qui firma, esperava una Vendrell amb el ganivet a les dents i encara més punyent. 

Marc Magallón es va erigir com una alternativa interessant i, tal i com va fer Vendrell amb l’aigua, va voler rescatar la Vall del Madriu com la seva carta forta. Seriós i ferm, comunica bé i ho sap, potser per portar la política en el seu ADN. 

A David Pérez li va costar entrar en el partit. Va començar nerviós, empetitit, desmarcat i dubitatiu a l’hora de ficar cullerada, amb una sensació de por a molestar i lluitant contra la seva inexperiència. En el segon bloc es va anar creixent i en el tram de Vivand va protagonitzar un destacat refrec amb Marín. Sensació de que el debat se li va quedar curt. 

Queda subratllada la tendència bicèfala. La batalla es resoldrà entre les propostes defensades per PS i DA i Liberals d’Andorra i Sentit Comú lluitaran per ser el millor outsider.