La notícia de la possible implantació de la Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia, ((UCAM) al Principat per tal d’impartir els estudis de Medicina a partir del curs vinent, arriba amb polèmica després que mitjans de comunicació de diferents països europeus s’hagin fet ressò dels negocis suposadament opacs del president i fundador del centre, José Luis Mendoza. 
 

L’estiu passat la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la regió de Múrcia va obrir una investigació sobre les greus irregularitats legals que, presumptament, la UCAM i la Fundació privada de Mendoza van venir efectuant impunement durant anys, segons va denunciar la formació Ahora Múrcia que forma part del consistori de l’ajuntament de la ciutat. Segons es detalla en l’informe presentat davant l’òrgan judicial, aproximadament un 30% de les instal·lacions de la Universitat es van construir sobre sòl no urbanitzable de conreus protegits i, per tant, no haurien d’obtenir la perceptiva llicència urbanística. El diari El Mundo va explicar que l’any 2012 el govern local va cedir 50.000 metres quadrats de sòl públic sense contraprestacions.
 

A més s’estima que es pot haver produït la vulneració de lleis estatals i regionals, al haver-se construït en l’entorn protegit d’un Bé d’Interès Cultural com és el Monestir dels Jerónimos en aquest indret del sud del territori espanyol.

 

GESTIÓ/ El president de la Fundació està en el centre de l’huracà en sectors de l’opinió pública i, fins i tot, en alguns cercles catòlics respecte a l’estil de gestió de la UCAM i la seva suposada relació amb foscos negocis privats, vinculats sobretot al sector de la construcció i a escàndols acadèmics. 

El 21 de gener del 2011, el Ministeri d’Educació italià va denunciar a l’Estat espanyol davant la Comissió Europea, al detectar una anomalia en el tipus de formació de màsters de professorat impartit per la universitat murciana per a ciutadans italians llicenciats. En concret, al Govern italià van començar a arribar títols del centre per a la corresponent convalidació. Sembla ser que la Universitat acceptava pràctiques realitzades abans que s’haguessin llicenciat i algunes, fins i tot, en campaments d’estiu. 
 

Segons el diari El País fa quatre anys uns 1.400 advocats italians ja s’havien col·legiat a Múrcia previ pagament d’uns 3.000 euros a la Universitat catòlica. Així realitzaven un curs per internet, arribaven a la ciutat espanyola, passaven un test, es col·legiaven i podien exercir a Itàlia. 

 

SUPORT ESGLÉSIA/ Mendoza ha tingut molts suports de l’Església. L’any 1979 l’aleshores bisbe de Cartagena, Javier Azagra, va signar el decret de la creació del centre universitari amb la peculiaritat que no havia de ser de titularitat eclesial sinó està en mans d’una fundació, la de Sant Antoni, creada en aquest cas per un laic. 
 

Segons el mateix rotatiu, Mendoza, natural de Cartagena i pare de 14 fills, no té cap problema en parlar dels xecs que amb freqüència lliurava a l’anterior pontífex, Benet XVI. Entre els seus mesenes, l’expresident de la Conferència Episcopal espanyola i cardenal, Antonio Maria Rouco Varela i el de la comunitat autònoma de Múrcia, el popular Ramón Luis Valcárcel, fins l’any 2014. 
 

Tot van ser facilitats, fins i tot es va crear una línia de tramvia per arribar a la porta de la Universitat, ja que les instal·lacions es troben a les afores de la localitat. Tot i així moltes de les seves titulacions no estan homologades. 
 

Les seves bones relacions amb el Vaticà li van permetre poder superar les crítiques del nou bisbe de la diòcesi, Reig Pla, que a través d’un dur comunicat va explicar que «la Universitat Catòlica Sant Antoni mai ha estat exceptuada ni pel dret ni per un decret de la potestat ordinària i plena del bisbat diocesà».

Les mateixes fonts asseguren que no hi ha un sol capítol en la curta vida de la UCAM que no soni a fulletó: a les intrigues vaticanes i polítiques amb milions en joc hi ha que afegir les denuncies d’assetjament, les requalificacions urbanístiques i els dossiers.
 

El 2011 va aconseguir el permís per impartir la titulació de Medecina. Els seus alumnes realitzaven les pràctiques en hospitals públics malgrat ser una institució privada. Al novembre passat el Servei Murcià de Salut (SMS) i la Universitat de Múrcia (UMU) van assolir un preacord segons el qual els tres hospitals de la ciutat quedessin adscrits per realitzar pràctiques als alumnes de medicina de la universitat pública. El tema està en mans ara dels tribunals que hauran de resoldre el conflicte. 
 

MENDOZA I EL VATICÀ/El nom de José Luis Mendoza va saltar a la llum a nivell internacional el 2012 després de descobrir-se que el que va ser majordom del papa Benet XVI, Paolo Gabriele, conegut com El Corb a la cúria vaticana, tenia en el seu poder un xec de 100.000 euros i l’origen era la pròpia UCAM. Només Mendoza coneix amb exactitud quants milions d’euros ha donat al Vaticà i a diverses ordres religioses des que va obrir la seva Universitat Catòlica. 
 

El 1997, el mateix any que va obrir la Universitat, Mendoza va començar a portar en persona xecs al Papa Joan Pau II i després a Benet XVI per a l’Òbol de Sant Pere. Ell mateix va reconèixer públicament en l’estiu del 2012 que en 15 anys havia donat uns 50 milions d’euros el Vaticà i altres obres religioses. Però aquesta quantitat s’ha quedat ja desfasada, ja que en els últims tres any no ha cessat de regalar ingents sumes de diners al Pontífex, els dos últims ho ha fet al nou Papa Francesc.
 

Ara, el bisbe de Roma actual vol que aquestes donacions es facin amb llum i taquígrafs i va donar ordres perquè s’investigui el finançament del Vaticà en els últims anys, incloses les saboroses donacions del president de la UCAM. 
 

Bergoglio pretén llançar llum d’una vegada per totes sobre les finances vaticanes aprovant severes lleis internes de transparència i negociant amb el Govern italià la fi del Vaticà com a paradís fiscal. L’aprovació dels estatuts de la nova secretaria d’Economia del Vaticà suposarà també més claredat en les aportacions de destacats poderosos i adinerats catòlics com les del president de la UCAM.

 

LA DARRERA POLÈMICA/ Mendoza va ser objecte de una forta polèmica per les paraules que va pronunciar el mes de novembre passat  durant l’acte de presentació del curs acadèmic en les que criticava el matrimoni homosexual com «una abominació als ulls de Déu». Unes paraules que posteriorment van ser matisades per la Universitat a través d’un comunicat en les que s’assegurava «havien estat tretes fora de context». 
 

Tot i així, les crítiques van estar presents a les xarxes socials i van motivar comunicats públics de rebuig d’alguns partits polítics i de col·lectius en defensa dels drets de les lesbianes, gais, transexuals i bisexuals. 

 

EXPANDIR-SE/ Mendoza és un home de 66 anys molt proper a l’Opus Dei. Les seves ambicions no tenen límit i, per aquesta raó, ha intentat en els darrers anys poder implantar-se, sense èxit, en països com Itàlia, Singapur o Paraguai. En canvi compte paradoxalment amb un campus a la capital cubana de La Havana. 

Ara entre els seus plans a curt termini figura poder estar a Andorra a partir del curs vinent i, ja ha començat a negociar amb les autoritats educatives del país per poder implantar-se. De moment es desconeix quins serien els terrenys on s’ubicaria la filial de la UCAM. Òbviament els estudiants farien les pràctiques a l’Hospital de Nostra Senyora de Merixtell. 
 

A banda del suport del Govern, la nova universitat compta amb el suport també del Bisbat d’Urgell que ja es coneixedor de les intencions i de l’interès del president de la Fundació Privada per poder ser present al Principat.