Pacs per entrar a Caldea, Naturlàndia i als parcs de Grandvalira i Vallnord. On em sortirà millor de preu la compra o «diumenge les botigues tanquen, oi?». Fins a l’horari que fa demà el Museu de l’Automòbil. Són les preguntes més freqüents que els encarregats de l’atenció al públic de les gairebé una vintena d’oficines de  Turisme d’Andorra atenen cada dia. Però entre aquestes interrogacions usuals, que els turistes poden resoldre fins i tot aturant-lo a un pel carrer, no són les úniques que es responen des de les casetes d’informació. Tant funcionaris com els joves eventuals que aquests mesos estivals els reforcen, responen quotidiànament qüestions insòlites, que un que es passa l’any al país, ni es pot arribar a aturar-se a pensar.
 

«Quines són les plantes i les flors que puc trobar a Andorra?» O «quins animals puc veure si agafo uns prismàtics i pujo al Pic de Montmalús?» i, aquestes bestioles, «què mengen?» i «resisteixen el fred de l’hivern?». A priori, aquestes preguntes no sobten i són naturals de qualsevol que visiti un indret aliè al seu, malgrat vingui del país veí i, si fa o no fa, tingui uns costums gens allunyats de la cultura pirinenca. 
 

Sí hi ha, però, preguntes més...  Com dir-ho? Excepcionals. Com aquell turista que, després de fer un trajecte amb el Funicamp i passejar fins a l’orri del Cubil, a Grau Roig, amb un autobús 4x4 per després arribar fins al circuit de Pessons, s’atura al punt informatiu encampadà interessat, ni més ni menys, per «un restaurant en què se serveixi marmota per menjar». Ni una borda ni qualsevol lloc on se serveixi quelcom aproximat al pa amb tomàquet o el que sigui que els forans pensin que es menja a Andorra. Marmota. Acte seguit, és clar, en Manel, de l’Oficina de Turisme d’Encamp, va bonament fer-li saber que es tracta d’una «espècia protegida». 
 

Una companya de’n Manel, l’Arantxa, que desprès d’anys al departament n’ha sentit de totes i n’ha vist de tots colors, riu en explicar que un visitant pretenia que els andorrans s’alimenten «d’un enciam molt gran que no havia vist mai, què és?». Preguntava pel tabac.
 

L’interès per la gastronomia andorrana s’estén, com ja s’ha dit, a la seva fauna: «quines flors són aquestes que pengen de les jardineres per tota la parròquia?». Preguntes que, sovint, no es planteja ni el resident.
 

Altres oficines de turisme del país comenten qüestions similars. Totes coincideixen en destacar la tirada que tenen les llicències de pesca per al turista, que sobretot s’interessa per atrapar la truita d’Engolasters. I la pesca va seguida d’allò cultural: els museus també desperten molt d’interès, tant en adults o infants. Aquests petits, clar, es veuen atrets per la moto i l’automòbil, a Canillo i Encamp, respectivament. També les vistes nocturnes criden l’atenció. Menys, els hotels i restaurants que, malgrat es facin reserves de darrera hora, vénen normalment preestablerts.