ESCALDES-ENGORDANY
Els 20 refugiats vindran quan s’aprovi la Llei d’asil provisional
Martí insisteix en què cal garantir la dignitat i la possibilitat de retorn
El Govern continua treballant amb el text de la Llei d’asil provisional, una norma que, un cop aprovada pel Parlament, ha de permetre facilitar els tràmits per portar les 20 persones refugiades a causa de la guerra de Síria –o d’altres conflictes armats de l’Orient Mitjà– a residir temporalment a Andorra. «Ho volem portar a tràmit parlamentari perquè no és una qüestió de fer venir només els refugiats, sinó de donar-los l’estatut, que tinguin totes les garanties, perquè l’objectiu final és acollir-los perquè una vegada estabilitzada la situació dels països d’origen d’on vénen puguin tornar a casa seva, per això dic asil provisional», va insistir ahir el cap de Govern, Antoni Martí, des de Nova York.
«La gent es pensa que és fàcil, però no ho és. Espanya n’ha acollit 400, molt lluny de la quota, en la línia de tots els països de la Unió Europea, que fan el màxim d’esforç. La voluntat d’Andorra no és únicament per com entenem el món, de ser solidaris, sinó per una qüestió històrica. Nosaltres sempre hem estat una terra d’acollida i, per tant, honorem la Història que ens ha fet gran. La Llei de dret d’asil provisional la portarem al Consell General i acte seguit farem el necessari per acollir aquestes 20 persones amb la dignitat que es mereixen», va resoldre.
Unes hores després de fer aquestes declaracions a EL PERIÒDIC, Martí va comparèixer davant de la seu de les Nacions Unides per pronunciar el seu discurs com a cap de Govern d’un dels Estats membres de l’ONU. Sobre els refugiats i la immigració, Martí en va dir el següent: «I és amb aquesta mateixa mentalitat que creiem que cal abordar la qüestió dels grans desplaçaments de persones refugiades i migrants, que s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre temps. Un repte que caldrà abordar des de la regulació –tant internacional com local–dels fluxos migratoris i del dret d’asil; des del repartiment equitatiu de l’impacte que pot representar acollir un gran contingent de persones desplaçades; i des de la cura i la vigilància per garantir el respecte als drets i la dignitat de les persones desplaçades».
El cap de Govern va afegir que celebra que la Reunió d’Alt Nivell sobre la resposta als grans desplaçaments de persones refugiades i migrants tractés de «la necessitat de construir un relat positiu de la immigració. Andorra, que durant dècades ha estat una terra d’acollida de moltes famílies vingudes d’arreu, és un bon exemple d’aquest relat positiu. Com també ho són –n’estic convençut– molts dels països representats en aquesta Assemblea General. Però perquè aquest relat sigui vigent cal també educar en els valors del respecte a la diversitat. Cal formar ciutadans del món que no tinguin por ni de la diferència ni del canvi».
LA FORÇA DE L’EDUCACIÓ / Precisament, el discurs de Martí es va centrar, sobretot, en l’educació, i va treure pit sobre el sistema educatiu andorrà, explicant davant de l’Assemblea de l’ONU que «hem estat pioners a instaurar l’anomenada educació per competències: un model que busca superar el vell concepte d’educació com una simple acumulació de coneixement, per centrar-se en l’educació entesa com un conjunt de capacitats i aptituds per aplicar aquest coneixement. Perquè l’important no és tan saber, sinó pensar; no volem formar enciclopèdies, sinó ciutadans», va argumentar.
Martí va defensar una educació en valors democràtics.
«La gent es pensa que és fàcil, però no ho és. Espanya n’ha acollit 400, molt lluny de la quota, en la línia de tots els països de la Unió Europea, que fan el màxim d’esforç. La voluntat d’Andorra no és únicament per com entenem el món, de ser solidaris, sinó per una qüestió històrica. Nosaltres sempre hem estat una terra d’acollida i, per tant, honorem la Història que ens ha fet gran. La Llei de dret d’asil provisional la portarem al Consell General i acte seguit farem el necessari per acollir aquestes 20 persones amb la dignitat que es mereixen», va resoldre.
Unes hores després de fer aquestes declaracions a EL PERIÒDIC, Martí va comparèixer davant de la seu de les Nacions Unides per pronunciar el seu discurs com a cap de Govern d’un dels Estats membres de l’ONU. Sobre els refugiats i la immigració, Martí en va dir el següent: «I és amb aquesta mateixa mentalitat que creiem que cal abordar la qüestió dels grans desplaçaments de persones refugiades i migrants, que s’ha convertit en un dels grans reptes del nostre temps. Un repte que caldrà abordar des de la regulació –tant internacional com local–dels fluxos migratoris i del dret d’asil; des del repartiment equitatiu de l’impacte que pot representar acollir un gran contingent de persones desplaçades; i des de la cura i la vigilància per garantir el respecte als drets i la dignitat de les persones desplaçades».
El cap de Govern va afegir que celebra que la Reunió d’Alt Nivell sobre la resposta als grans desplaçaments de persones refugiades i migrants tractés de «la necessitat de construir un relat positiu de la immigració. Andorra, que durant dècades ha estat una terra d’acollida de moltes famílies vingudes d’arreu, és un bon exemple d’aquest relat positiu. Com també ho són –n’estic convençut– molts dels països representats en aquesta Assemblea General. Però perquè aquest relat sigui vigent cal també educar en els valors del respecte a la diversitat. Cal formar ciutadans del món que no tinguin por ni de la diferència ni del canvi».
LA FORÇA DE L’EDUCACIÓ / Precisament, el discurs de Martí es va centrar, sobretot, en l’educació, i va treure pit sobre el sistema educatiu andorrà, explicant davant de l’Assemblea de l’ONU que «hem estat pioners a instaurar l’anomenada educació per competències: un model que busca superar el vell concepte d’educació com una simple acumulació de coneixement, per centrar-se en l’educació entesa com un conjunt de capacitats i aptituds per aplicar aquest coneixement. Perquè l’important no és tan saber, sinó pensar; no volem formar enciclopèdies, sinó ciutadans», va argumentar.
Martí va defensar una educació en valors democràtics.