SANT JULIÀ DE LÒRIA
Els refugiats protagonitzen la 1a Trobada literària transfronterera
Villatoro inaugura les jornades de debat sobre la pau i la guerra
Refugiats i Pirineus són dos conceptes que de forma general no solen anar lligats, tot i que la 1a Trobada literària transfronterera de Sant Julià de Lòria aborda el vincle entre aquests dos termes, mitjançant diferents conferències i taules rodones aquest dissabte.
L’escriptor, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Vicenç Villatoro, va obrir la trobada amb una conferència sobre el paper dels refugiats en la societat actual a l’Auditori Rocafort. En la seva intervenció, Villatoro va recalcar el paper de la frontera en tots els conflictes, com un espai «dramàtic i d’esperança», així que va aprofitar aquest element com a fil conductor de la situació viscuda ara fa més de 70 anys –Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial–, fins a arribar a la situació actual que viu Europa i Síria.
L’escriptor també va desenvolupar els diferents trets que porten als refugiats a moure’s, atès que «si la gent marxa contra la seva voluntat, cal mirar perquè ho fa». Per aquest motiu, Villatoro va considerar que «cal que aquesta gent disposi de mitjans per viure dignament i, per a mi, això depèn de tenir feina», informa l’ANA.
La Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial van ser els dos detonants del pas de refugiats pels Pirineus i el Principat, i és que milers de persones van travessar les fronteres pirenaiques per sobreviure als inferns de la guerra.
La història d’Andorra / Precisament, el cap de Govern, Toni Martí, va recalcar que tot aquest procés «ha format part de la nostra història», i és que el líder de l’Executiu ha afirmat que «molts andorrans som fills de refugiats i de grans conflictes també surten grans oportunitats».
De fet, i en la mateixa línia, el cònsol major de la parròquia laurediana, Josep Miquel Vila, també va destacar la bona rebuda d’aquesta iniciativa i, alhora, també va reconèixer que darrerament «hi ha un problema de pau i de guerra» i va reclamar que «cal trobar solucions al conflicte, tot i que serà complicat».
Vila també va afirmar que «l’empatia permet travessar aquestes barreres que posen els uns i els altres», tot i que també va recalcar que «s’ha de fer amb seny perquè en cas contrari no es podria admetre i seria un atemptat per aquell que els rep». El cònsol lauredià va considerar que Andorra sempre ha estat «un testimoni» d’aquest tipus de casos amb les diferents guerres als països veïns.
Aquest fet i molts d’altres s’abordaran al llarg d’aquest dissabte en les diferents taules rodones que es faran a l’Auditori Rocafort. La cloenda amb les conclusions tindrà lloc a les 19.15 hores.
Voluntat d’acollir refugiats abans de finals d’any
El cap de Govern va reafirmar la voluntat d’acollir vint refugiats del conflicte de Síria, ja que «hem d’honorar la nostra tradició perquè Andorra és un país de refugiats», va assegurar. Tot i això, Martí va reconèixer que «ho farem quan tinguem totes les garanties», atès que «abans hi havia una gran dinàmica a favor d’acollir-los i sembla que s’ha trencat». En aquest sentit, el mandatari ha indicat que la voluntat és acollir-los «abans que finalitzi l’any».
L’escriptor, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Vicenç Villatoro, va obrir la trobada amb una conferència sobre el paper dels refugiats en la societat actual a l’Auditori Rocafort. En la seva intervenció, Villatoro va recalcar el paper de la frontera en tots els conflictes, com un espai «dramàtic i d’esperança», així que va aprofitar aquest element com a fil conductor de la situació viscuda ara fa més de 70 anys –Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial–, fins a arribar a la situació actual que viu Europa i Síria.
L’escriptor també va desenvolupar els diferents trets que porten als refugiats a moure’s, atès que «si la gent marxa contra la seva voluntat, cal mirar perquè ho fa». Per aquest motiu, Villatoro va considerar que «cal que aquesta gent disposi de mitjans per viure dignament i, per a mi, això depèn de tenir feina», informa l’ANA.
La Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial van ser els dos detonants del pas de refugiats pels Pirineus i el Principat, i és que milers de persones van travessar les fronteres pirenaiques per sobreviure als inferns de la guerra.
La història d’Andorra / Precisament, el cap de Govern, Toni Martí, va recalcar que tot aquest procés «ha format part de la nostra història», i és que el líder de l’Executiu ha afirmat que «molts andorrans som fills de refugiats i de grans conflictes també surten grans oportunitats».
De fet, i en la mateixa línia, el cònsol major de la parròquia laurediana, Josep Miquel Vila, també va destacar la bona rebuda d’aquesta iniciativa i, alhora, també va reconèixer que darrerament «hi ha un problema de pau i de guerra» i va reclamar que «cal trobar solucions al conflicte, tot i que serà complicat».
Vila també va afirmar que «l’empatia permet travessar aquestes barreres que posen els uns i els altres», tot i que també va recalcar que «s’ha de fer amb seny perquè en cas contrari no es podria admetre i seria un atemptat per aquell que els rep». El cònsol lauredià va considerar que Andorra sempre ha estat «un testimoni» d’aquest tipus de casos amb les diferents guerres als països veïns.
Aquest fet i molts d’altres s’abordaran al llarg d’aquest dissabte en les diferents taules rodones que es faran a l’Auditori Rocafort. La cloenda amb les conclusions tindrà lloc a les 19.15 hores.
Voluntat d’acollir refugiats abans de finals d’any
El cap de Govern va reafirmar la voluntat d’acollir vint refugiats del conflicte de Síria, ja que «hem d’honorar la nostra tradició perquè Andorra és un país de refugiats», va assegurar. Tot i això, Martí va reconèixer que «ho farem quan tinguem totes les garanties», atès que «abans hi havia una gran dinàmica a favor d’acollir-los i sembla que s’ha trencat». En aquest sentit, el mandatari ha indicat que la voluntat és acollir-los «abans que finalitzi l’any».