ORDINO
D’Arcalís cap a Rialb
La benedicció del bestiar a la Rabassa mostra una bona salut del sector ramader tot fent un reconeixement a la feina dels pagesos
Desenes de persones van caminar ahir fins a la zona de la Rabassa de la vall de Rialb per assistir a la tradicional benedicció del bestiar, a càrrec del mossèn de la parròquia. Com cada any, a mitjans d’agost arriba el moment de fer el traspàs del bestiar des d’Arcalís cap a Rialb, un acte que es fa cada any coincidint amb el canvi de vall de les pastures de l’estiu. Les pastures també serveixen per fer neteja de les muntanyes.
El bon dia i el dinar posterior van arrodonir un esdeveniment que també serveix per reconèixer la feina del sector ramader i per valorar la seva salut. Tant el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, Xavier Coma, com el director del Departament d’Agricultura del Govern, Landry Riba, van destacar que després d’una baixada de la cabana ramadera del país ara s’ha «estabilitzat» pel que fa al nombre de caps de bestiar. L’únic punt negatiu és, tal com van confirmar tots dos, és la cabana ovina, és a dir la carn de corder. «Malgrat que anem fent diferents proves no acaba de trobar l’encaix de les altres línies», va reconèixer Riba.
Tal com van explicar, des del Govern s’han dut a terme mesures per tal que sigui un bestiar «viable» , malgrat que, de moment, no han donat els seus fruits. En paral·lel, també s’han treballat opcions de rendibilitat relacionades amb la pròpia muntanya, com utilitzar els ramats per al manteniment del medi, recuperació després d’un episodi de tempestes i reducció de combustible. Però es tracta de dinàmiques que encara «no tenim implementades» del tot, va indicar Riba.
Amb tot, en general, el president de l’Associació de Ramaders i Pagesos (APRA), Xavier Coma, va manifestar que el sector ramader del país «és un sector sa gràcies a les ajudes que dona el Govern i al cultiu del tabac que és el que el sustenta».
En línies generals, la cabana bovina se situa entre les 1.200 i 1.500 mares, a més dels 900 vedells i una seixantena de toros. De cavalls n’hi ha entre 600 i 700 d’adults a més d’uns 200 pollins. Pel que fa la cabana ovina, s’està al voltant dels 3.000 caps. Fa poc més d’un segle Andorra n’havia arribat a tenir 40.000. És un subsector on «costa trobar gent» perquè «s’hi ha d’estar sempre» i no té «un rendiment massa elevat».
El bon dia i el dinar posterior van arrodonir un esdeveniment que també serveix per reconèixer la feina del sector ramader i per valorar la seva salut. Tant el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, Xavier Coma, com el director del Departament d’Agricultura del Govern, Landry Riba, van destacar que després d’una baixada de la cabana ramadera del país ara s’ha «estabilitzat» pel que fa al nombre de caps de bestiar. L’únic punt negatiu és, tal com van confirmar tots dos, és la cabana ovina, és a dir la carn de corder. «Malgrat que anem fent diferents proves no acaba de trobar l’encaix de les altres línies», va reconèixer Riba.
Tal com van explicar, des del Govern s’han dut a terme mesures per tal que sigui un bestiar «viable» , malgrat que, de moment, no han donat els seus fruits. En paral·lel, també s’han treballat opcions de rendibilitat relacionades amb la pròpia muntanya, com utilitzar els ramats per al manteniment del medi, recuperació després d’un episodi de tempestes i reducció de combustible. Però es tracta de dinàmiques que encara «no tenim implementades» del tot, va indicar Riba.
Amb tot, en general, el president de l’Associació de Ramaders i Pagesos (APRA), Xavier Coma, va manifestar que el sector ramader del país «és un sector sa gràcies a les ajudes que dona el Govern i al cultiu del tabac que és el que el sustenta».
En línies generals, la cabana bovina se situa entre les 1.200 i 1.500 mares, a més dels 900 vedells i una seixantena de toros. De cavalls n’hi ha entre 600 i 700 d’adults a més d’uns 200 pollins. Pel que fa la cabana ovina, s’està al voltant dels 3.000 caps. Fa poc més d’un segle Andorra n’havia arribat a tenir 40.000. És un subsector on «costa trobar gent» perquè «s’hi ha d’estar sempre» i no té «un rendiment massa elevat».