S’apropa un llarg cicle electoral, les Municipals, les Autonòmiques i les Generals en el qual els protagonistes serem la ciutadania. Sense menystenir les persones elegibles, les que es presenten per ser votades o ens presentem (doncs jo també formo part de la candidatura Entesa X la Seu a les Municipals). Qui té la paella pel mànec som la gent que anirem a votar, de nosaltres depèn totalment el futur polític dels nostres pobles, de Catalunya i d’Espanya.

Es diu que en Democràcia els pobles tenen els governants que és mereixen  ja que és la gent qui els ha elegit. Em pregunto  si en el  cas de Catalunya ens mereixem els maltractaments del Govern Central o els escàndols de Millet i Pujol? o ens mereixem un conseller de Sanitat com Boi Ruiz que s’ha carregat el nostre sistema de salut pública?. Jo penso que no ens ho mereixem  i que  com a poble Catalunya mereix més respecte no solament el que reclamem una i altra vegada dels governs de Madrid si no dels nostre propis governants. El poder de l’electorat és immens, tenim a les mans elegir el continuisme d’uns governs corruptes que han emprat l’excusa de la crisi econòmica per incrementar la riquesa  dels mes rics, o bé votar per un nou model social i econòmic on hi hagi un repartiment més just de la riquesa. Hem apres, però la lliçó? hem apres a discernir que el vot no pot ser atàvic? Em sap greu dir-ho, però penso que arreu hi ha molts vots captius de l’amiguisme i de les petites o grans corrupteles que s’han fet des de les administracions. Em sap greu perquè considero que la llibertat de cada u és inalienable i que cada persona te el dret a votar l’opció que vulgui.

Tots els partits polítics i coalicions estan a l’aguait i les precampanyes estan a l’ordre del dia. El cert és que hi han expectatives noves a nivell de l’Estat de trencar el  bipartidisme del PP i PSOE  per la irrupció de Podemos,que és un conglomerat de diverses ideologies que tenen en comú que estan tipes del mal govern, de corrupcions, de mentides i d’injustícies. S’ha volgut equiparar les passades eleccions andaluses a un laboratori del que pot passar a les generals,  considero que és un pel arriscat doncs cada elecció te la seva pròpia idiosincràsia. A Catalunya cal afegir-hi els ingredients del dret a decidir i de l’independentisme que ens aporten un plus d’interès. Em sembla agosarada l’afirmació que les municipals poden ser com unes primàries de les autonòmiques del setembre; a les municipals, en els pobles i ciutats petites sovint es vota mes a les persones que els partits i hi ha llocs on només hi ha una candidatura, i per tant la gent no te opció d’escollir.  En el cas de la Seu vull donar la benvinguda i agraïment a tots els electes de les diferents candidatures pel proper 24 de maig, esperant que siguem capaços de fer una campanya democràtica digna de la nostra ciutat i de la nostra gent.