El Primer de maig és considerat el Dia Internacional del Treball en quasi tots els països democràtics amb algunes excepcions entre elles Estats Units i Canadà  que celebren el «Labor Day» el primer dilluns de setembre. Aquesta diada és una de les manifestacions mes importants del moviment obrer en el context de la Revolució Industrial. Va ser declarada a Paris a finals del S. XIX per la II Internacional per retre homenatge els anomenats «Màrtirs de Chicago» uns treballadors que van protagonitzar unes revoltes demanant la jornada laboral de 8 hores i que  alguns dels quals van ser condemnats a mort. Des de llavors que s’ha mantingut viu l’esperit del Primer de Maig com una diada reivindicativa.
Jo no havia sentit a parlar mai del Primer de maig com dia Internacional del Treball fins que vaig anar a la Universitat; érem en ple franquisme i es celebrava a tota la Pell de Brau el dia de San José Obrero i a Travesseres  aquest dia es celebra la festa petita i abans era el dia de les Primeres Comunions. (Em venen el cap uns records inesborrables d’una nena feliç perquè em sentia estimada per tots els de casa. La comunió la vaig fer amb l’Elvira Maurell (EPD) una amiga que va morir d’un càncer fa cinc anys. Portàvem un vestit blanc, Ella l’estrenava a mi em van arreglar el de la meva germana Carmina que feia dos anys que l’havia feta.) Perdoneu el parèntesi i tornem al tema del Primer de Maig, que si be va néixer en plena Revolució Industrial en defensa d’una vida més digna pels treballadors, avui en plena Revolució Tecnològica te encara el mateix sentit. Avui com llavors cal sortir el carrer i reivindicar drets laborals i socials per tothom. Diuen els nostres dirigents que ha començat la recuperació econòmica i que la crisi comença a remetre, però encara  tenim a l’ordre del dia l’atur, els desnonaments, les desigualtats, la pobresa mundial i el desequilibri en la distribució de la riquesa. Una qüestió per reflexionar es on ens ha portat la Globalització?. Es va vendre com una nova internacional per fomentar « les relacions de dependències econòmiques, polítiques, socials i culturals entre tots els països el món». Quina fal·làcia doncs com diu Pere Casaldàliga la globalització és el neoliberalisme, un capitalisme salvatge que ho controla tot i que ho converteix tot en mercaderia per l’enriquiment dels que ja son rics. Per aixo  avui tenim una mes gran diferencia entre les classes socials, a Europa s’ha carregat la classe mitjana i a l’ Africa està produint un èxode sense precedents. Una fugida de milers de persones que saben que si es queden moriran i s’hi marxen potser moriran o potser tindran una possibilitat de viure. No es  afalagador aquest temps que ens toca viure, necessitem treballar per un de millor. El Primer de Maig continua sent tan necessari avui com en els seus inicis i hem de continuar el llarg camí del moviment obrer per conquerir un món mes equitatiu on tothom sigui ciutadà amb drets i deures.