Obstacles a les carreteres, no gràcies
«Queda privat lo posar impediment al trànsit de la Carretera y Camins, ab pedra, fusta, ramats y altres obstacles que pugan obstruir lo trànsit de carruatges». 5 de juny de 1916.
«Queda prohibit d’ocupar la Carretera, ab pedres, fustes o altres objectes...». 12 de maig de 1921.
«En les Carreteres no podrà haver-hi cap mena d’obstacle i l’infractor serà multat amb la pena del Cot i, es procedirà a la incautació de tots els objectes, fent-lo responsable dels danys i perjudicis ocasionats». 9 de juny de 1939.
«Que no es pot descarregar pedra, femta, fer morter, arrastre i posar obstacles a la Carretera...». 2 de juliol de 1956.
«Les carreteres, camins, places, carrers i voravies han d’ésser lliures d’obstacles que dificultin el pas dels vianants o dels vehicles...». 26 de juny de 1964.
Els codis de circulació prohibeixen col·locar objectes en la via pública que puguin interrompre o dificultar la circulació de vianants o vehicles.
Aquestes ordinacions i avís final del Consell General continuen sent vigents, perquè no han estat derogades, ni contradiuen la legislació posterior fins a l’actualitat.
Ni el Govern ni cap dels Comuns compleixen actualment aquestes normes. La ironia de la vida ha fet que les administracions que haurien de vetllar pel seu compliment siguin les que les incompleixen i els particulars als quals anaven adreçades inicialment siguem qui les hàgim de denunciar.
Com s’entenen si no els obstacles metàl·lics o en formigó o quitrà, permanents que es posen a l’ample dels carrils de circulació arreu i només entrar a Andorra a les fronteres, concretament del Riu Runer, espaiats de pocs metres i que obliguen a aturar-se i reduir a quasi 0 Km la velocitat si no es vol saltar i només ser sacsejat en uns trams en que es pot anar a 10, 20 o 30 Km per hora i que es troben envoltats d’agents de policia i de duana?
Quin dret tenen els serveis de circulació, la policia, els agents de duana o qui en sigui responsable, un cop passats els controls, de sacsejar-nos o de fer-nos saltar bruscament i indecentment obligant-nos a constrenyir radicalment la velocitat permesa? Quin afany postcontrolador insensat i irracional es persegueix? Per què es presumeix de tenir bones carreteres i de fer un sobreesforç hipotecant el país, per guanyar fluïdesa en la circulació, si després s’ha de plantar aquests nyaps?
Quin tracte maleducat i insensible oferim als padrins, malalts, persones amb sonda, gent amb problemes als ossos (columna i cervicals) canalla que dorm, turistes bocabadats de fins on pot arribar la incompetència en un món ple de tecnologia, senyals i agents per controlar ... que ens cal crear obstacles i fer forats, és a dir malmetre la calçada...
No es suposa que tots els conductors ja sabem llegir i identificar senyals de trànsit i hem aprovat un examen que inclou aprendre’s un codi de circulació?
Quin tracte i quina imatge podem oferir d’Andorra als seus ciutadans i als turistes que ens visiten? La de control policial, sense controladors, només acabats d’entrar? La d’un país de conductors que no respectem les normes i als quals els Comuns han de fer saltar o bé aturar i sacsejar sí o sí, sovint i per ‘decret’ no publicat d’algú que incompetentment no està solucionant cap problema sinó creant-ne un altre?
No conec que els senyals de trànsit reconeguin els obstacles ni estiguin homologats internacionalment. Perquè, si cal que n’hi hagi algun, especialment en els passos zebra per reduir barreres arquitectòniques i fer continuar la voravia pel vianant, no es dissenyen correctament, fent compatibles les dues funcions i no una sola?
Perquè han d’existir aquests obstacles i tant diferents i gens funcionals si hi ha solucions com senyals de velocitat, radars i càmeres?
Perquè per menys d’un 1% de conductors irrespectuosos i asocials, hem de pagar el 99% restant? Perquè aquesta dèria limitadora i controladora en aplicar al conjunt social per culpa de petites excepcions insolidàries i més en un país de seguretat i que estimem i valorem la llibertat?
Perquè se’ns considera a tots d’entrada culpables d’incivisme i no se’ns suposa el dret a una pressumpta innocència?
Perquè en lloc d’espatllar les vies públiques no es fan campanyes de civisme, si realment calen?
A quin tipus de societat aspirem, rocambolesca i estúpida, si per arreglar una cosa secundària n’hem d’espatllar una altra, de principal?
Perquè hem d’acceptar i pagar aquestes petites monstruositats que obstaculitzen la circulació i la treta de neu?
L’espai públic és de tots i el que s’hi faci, temporalment, si cal, hauria de respectar com a mínim el dret a poder circular-hi en condicions i que no comporti a ningú cap perjudici.
«Queda prohibit d’ocupar la Carretera, ab pedres, fustes o altres objectes...». 12 de maig de 1921.
«En les Carreteres no podrà haver-hi cap mena d’obstacle i l’infractor serà multat amb la pena del Cot i, es procedirà a la incautació de tots els objectes, fent-lo responsable dels danys i perjudicis ocasionats». 9 de juny de 1939.
«Que no es pot descarregar pedra, femta, fer morter, arrastre i posar obstacles a la Carretera...». 2 de juliol de 1956.
«Les carreteres, camins, places, carrers i voravies han d’ésser lliures d’obstacles que dificultin el pas dels vianants o dels vehicles...». 26 de juny de 1964.
Els codis de circulació prohibeixen col·locar objectes en la via pública que puguin interrompre o dificultar la circulació de vianants o vehicles.
Aquestes ordinacions i avís final del Consell General continuen sent vigents, perquè no han estat derogades, ni contradiuen la legislació posterior fins a l’actualitat.
Ni el Govern ni cap dels Comuns compleixen actualment aquestes normes. La ironia de la vida ha fet que les administracions que haurien de vetllar pel seu compliment siguin les que les incompleixen i els particulars als quals anaven adreçades inicialment siguem qui les hàgim de denunciar.
Com s’entenen si no els obstacles metàl·lics o en formigó o quitrà, permanents que es posen a l’ample dels carrils de circulació arreu i només entrar a Andorra a les fronteres, concretament del Riu Runer, espaiats de pocs metres i que obliguen a aturar-se i reduir a quasi 0 Km la velocitat si no es vol saltar i només ser sacsejat en uns trams en que es pot anar a 10, 20 o 30 Km per hora i que es troben envoltats d’agents de policia i de duana?
Quin dret tenen els serveis de circulació, la policia, els agents de duana o qui en sigui responsable, un cop passats els controls, de sacsejar-nos o de fer-nos saltar bruscament i indecentment obligant-nos a constrenyir radicalment la velocitat permesa? Quin afany postcontrolador insensat i irracional es persegueix? Per què es presumeix de tenir bones carreteres i de fer un sobreesforç hipotecant el país, per guanyar fluïdesa en la circulació, si després s’ha de plantar aquests nyaps?
Quin tracte maleducat i insensible oferim als padrins, malalts, persones amb sonda, gent amb problemes als ossos (columna i cervicals) canalla que dorm, turistes bocabadats de fins on pot arribar la incompetència en un món ple de tecnologia, senyals i agents per controlar ... que ens cal crear obstacles i fer forats, és a dir malmetre la calçada...
No es suposa que tots els conductors ja sabem llegir i identificar senyals de trànsit i hem aprovat un examen que inclou aprendre’s un codi de circulació?
Quin tracte i quina imatge podem oferir d’Andorra als seus ciutadans i als turistes que ens visiten? La de control policial, sense controladors, només acabats d’entrar? La d’un país de conductors que no respectem les normes i als quals els Comuns han de fer saltar o bé aturar i sacsejar sí o sí, sovint i per ‘decret’ no publicat d’algú que incompetentment no està solucionant cap problema sinó creant-ne un altre?
No conec que els senyals de trànsit reconeguin els obstacles ni estiguin homologats internacionalment. Perquè, si cal que n’hi hagi algun, especialment en els passos zebra per reduir barreres arquitectòniques i fer continuar la voravia pel vianant, no es dissenyen correctament, fent compatibles les dues funcions i no una sola?
Perquè han d’existir aquests obstacles i tant diferents i gens funcionals si hi ha solucions com senyals de velocitat, radars i càmeres?
Perquè per menys d’un 1% de conductors irrespectuosos i asocials, hem de pagar el 99% restant? Perquè aquesta dèria limitadora i controladora en aplicar al conjunt social per culpa de petites excepcions insolidàries i més en un país de seguretat i que estimem i valorem la llibertat?
Perquè se’ns considera a tots d’entrada culpables d’incivisme i no se’ns suposa el dret a una pressumpta innocència?
Perquè en lloc d’espatllar les vies públiques no es fan campanyes de civisme, si realment calen?
A quin tipus de societat aspirem, rocambolesca i estúpida, si per arreglar una cosa secundària n’hem d’espatllar una altra, de principal?
Perquè hem d’acceptar i pagar aquestes petites monstruositats que obstaculitzen la circulació i la treta de neu?
L’espai públic és de tots i el que s’hi faci, temporalment, si cal, hauria de respectar com a mínim el dret a poder circular-hi en condicions i que no comporti a ningú cap perjudici.