Per moltes promeses que hagi fet Toni Martí, tot indica els clients de BPA perdran la totalitat dels 64 milions que van invertir en preferents.

I tot indica que la resta de clients perdran entre uns 24 i 295 milions dels seus dipòsits, segons les interpretacions que finalment apliqui l’AREB.  

Aquestes xifres venen determinades pel contingut del darrer comunicat de l’AREB i de la llei de resolucions. Per entendre aquestes xifres, cal analitzar la operació en tres passos que estan fent les nostres autoritats: 
 

–Primer pas: Aplicació del que disposa l’article 19.8 de la llei de resolucions. És a dir que, abans de transmetre els actius i passiu de BPA a Vall Banc (l’entitat pont), l’AREB ha de determinar el valor d’aquests actius i passius tenint en compte les pèrdues que haurien suportat els accionistes i creditors de BPA en un escenari de liquidació concursal. L’AREB va comunicar el passat 17 de juliol que segons els informes de tres experts independents aquest import ‘teòric’ de les pèrdues en un escenari de liquidació és de 548 milions l’euros. Per tant, l’AREB pot interpretar que ha de fer una deducció per un import fins a 584 milions d’euros en el valor dels actius de BPA que transmet a Vall Banc. En aquest escenari, l’AREB hauria de deixar a zero els 210 milions de capital mes reserves de BPA; seguidament hauria deixar a zero els 64 milions de preferents; seguidament hauria de deixar a zero els comptes dels accionistes de BPA, dels administradors, dels executius i d’empreses consolidades que estimem en uns 15 milions i finalment quedarien uns 295 milions a deduir dels comptes dels clients.
 

Certament, l’AREB pot interpretar que la seva obligació legal de ‘tenir en compte’ les pèrdues en un escenari de liquidació s’ha d’interpretar com que no poden superar l’import d’aquestes pèrdues i, aleshores, podria limitar l’import de les pèrdues als 313 milions que els experts contractats han estimat que serien aplicables a un escenari de resolució. Seguint aquesta interpretació, els 64 milions de preferents quedarien igualment a zero i els comptes dels clients es reduirien en uns 24 milions. 
 

–Segon pas: L’AREB transmet els actius i passius a Vall Banc per uns valors reduïts segons les mencionades minusvàlues entre 313 i 584 milions.
.

–Tercer pas: L’AREB transmet la propietat dels actius i passius de Vall Banc a un adquirent via una fusió per absorció. Aquest comprador no haurà de liquidar els actius rebuts, sinó que els realitzarà, els vendrà o els explotarà de manera ordenada de forma que recuperar tot l’import de les minusvàlues teòriques aplicades en el primer pas, excepte uns 140 milions de pèrdues en el valor de les accions de Banco de Madrid comptabilitzades en el balanç de BPA. Per tant la plusvàlua que obtindrà el comprador de Vall Banc pot oscil·lar entre 180 i 450 que quedaran repartits entre les persones i entitats corresponents.

Malauradament, les nostres autoritats han agafat el camí més perjudicial per als clients de BPA i, alhora, el que permet els major beneficis per a l’adquirent final dels actius de BPA.
 

Sortosament existeix un camí que encara es pot emprendre i que permetria transmetre tots els actius i passius bons de BPA a una altra entitat financera sense provocar aquests importants danys als clients, probablement mantenint els llocs de treball, però sense que cap tercer obtingui un benefici econòmic. 

L’article 16 de la llei 8/2015 de resolucions permet que en un procés de resolució es transmeti una part dels actius i passius de BPA a un adquirent, sense passar per la creació d’una entitat pont i sense haver de generar minusvàlues teòriques que suportin els clients. Efectivament, l’article 16.4 estableix que aquesta transmissió d’actius i passius s’ha de fer seguint un procediment de concurrència amb la característica que maximitzi el preu de venda. Una característica de maximització del valor que no existeix en el procediment de transmissió dels actius i passius a l’entitat pont que hem revisat anteriorment.

Serà difícil, per no dir impossible, que un banc es quedi els actius i passius de BPA per uns imports que no li permetin obtenir un benefici important. El problema, com hem vist, és que el benefici del comprador dels actius i passius de BPA és directament proporcional a les pèrdues que han de suportar els clients de BPA, atès que Govern no injecta ni un euro de recursos públics.
 

Per tant, l’única solució per als clients que vulguin garantir el valor dels seus comptes és organitzar-se al voltant d’un banc cooperativista, del que siguin propietaris ells mateixos. La llei andorrana estableix que un banc ha de ser una societat anònima, però res impedeix que una cooperativa sigui titular de les accions d’una societat anònima amb llicència bancària, és a dir, d’un banc. Per tant, els clients de BPA es poden organitzar creant una cooperativa que creï una societat anònima amb llicència bancària. Òbviament per aplicar aquesta solució cal la cooperació de les autoritats andorranes per agilitzar els tràmits burocràtics. Però de la mateixa manera que les autoritats andorranes han agilitzat tot el que calia per anar pel camí de l’entitat pont que comporta unes fortes minusvàlues per als clients de BPA i destrueix els llocs de treball, també podria aplicar la mateixa agilitat per facilitar la creació d’un banc cooperativista que adquiriria el negoci ‘net’ de BPA sense que cap client perdi diners i mantenint els llocs de treball.
 

Els clients de BPA han de decidir si es queden a casa esperant l’import exacte de la retallada i els treballadors de BPA es queden a casa esperant l’import de la indemnització per acomiadament, o es crea un banc cooperativista que garantirà els llocs de treball -atès que necessita personal- i que garantirà els saldos dels comptes dels clients de BPA. De fet seria la millor solució als ulls del FinCEN i dels corresponsals que avui bloquegen els comptes de BPA. Recordem que Wegelin, el banc més antic de Suïssa que també va ser objecte d’una nota del FinCEN, va solucionar el problema quan el seu negoci fora dels Estats Units va ser adquirit per un banc cooperativista. 
 

La solució existeix, està verificada, ara és una qüestió de valentia, determinació i rigor.