L’obertura de la franquícia nord-americana es va convertir en l’acte polític del dia. El ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, va deixar els seus quefers de la jornada–suposo que poc importants– per prendre un cafè amb els cònsols Marsol i Calvet, la baronessa Thyssen i l’ambaixador Costos, una trobada que va ser batejada com la mostra dels vincles econòmics entre els Estats Units i Andorra. Si és així, amb la Xina els lligams deuen ser extraordinaris des que funcionen dos basars a Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella.
La cònsol de la capital no es va voler perdre l’esdeveniment i va deixar la seva nova faceta de política del carrer per la de política del cafè, mentre que l’escaldenc es va poder oblidar per un moment de l’aigua per pensar només en l’aroma d’aquesta beguda estimulant.
Un aplaudiment pels propietaris d’aquest establiment d’èxit, que van aconseguir centrar l’interès informatiu del matí, encara que els periodistes no van obtenir recompensa en forma d’alguna declaració consistent amb què decorar la portada d’avui, tot i que van tenir el premi d’un excel·lent tast de cafès.
El cap de Govern ja ho sap, el cafè no serveix només per consolidar amistats, sinó que és una extraordinària eina per mesurar el nivell de relacions amb altres Estats. I que consti que no vull fer una critica a Saboya –per a mi un dels millor ministres del gabinet– sinó a la forma de fer política en aquest país i per la poca autoestima nacional que converteix l’obertura d’un negoci en un exemple que consolida els vincles econòmics entre dos països.
Honestament, l’acte d’ahir em recorda la popular pel·lícula de Luis García Berlanga, Benvingut Mister Marshall.