Crònica de la mort anunciada del bitllet porpra
A la dècada dels seixanta, l’octogenari torero Manuel Benítez Pérez, més conegut pel seu sobrenom taurí de ‘El Cordobés’, que partint del no-res va aconseguir convertir-se en un dels més famosos representants de la tauromàquia internacional i és considerat una de les icones de la dècada de 1960, va tenir l’original ocurrència de pesar en una bàscula el milió de pessetes que havia cobrat en bitllets de mil per una cursa de braus. En aquells temps era habitual en el món taurí fer els pagaments als toreros en metàl·lic i en aquell temps els bitllets de mil eren els més grans en circulació a Espanya.
Val la pena assenyalar que en l’actualitat aquest tipus de transaccions està rigorosament prohibida a l’Estat espanyol per l’article 7 de la «Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau» (efectivament aquest és el llarguíssim títol de la Llei), estableix una estricta limitació de pagaments en efectiu respecte a operacions mercantils. En particular s’estableix que no podran pagar-se en efectiu les operacions en què alguna de les parts que intervenen actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera. No obstant això, el citat import serà de 15.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.
Tornant a l’experiment de física aplicada que va realitzar Manuel Benítez, el destre va descobrir que el milió de pessetes en bitllets de mil pesava un quilogram i que cabia en un maletí de mida gran i es va encarregar de propagar aquesta dada en tots els mitjans de comunicació. Considerant la popularitat del torero, la informació de què un milió pesava un quilo es va difondre a tots els nivells i, gràcies a aquest descobriment científic, ‘El Cordobés’ va fer una involuntària aportació al lèxic, ja que va encunyar el neologisme d’‘un quilo’ per referir-se al milió de pessetes. Aquest terme va ser utilitzat col·loquialment durant diverses dècades a Espanya com a sinònim d’un milió; expressió de la parla popular que es va mantenir fins a la substitució de la pesseta per l’euro a partir de l’any 2002.
Amb la implantació de l’euro el 2002 van aparèixer els nous bitllets de 500 euros, el que va aconseguir que l’equivalent a un milió de les antigues pessetes, és a dir 12 bitllets de 500 es puguin ficar en un bitlleter i portar-los en una butxaca de la jaqueta. Els bitllets de color porpra reuneixen molt valor en molt poc espai, el que els converteix en un instrument perfecte per ocultar el diner negre i per fer operacions fraudulentes. Conseqüentment 300.000 euros en bitllets de 500 només pesen 684 grams i caben en una cartera de mida petita. Salta a la vista que per transportar en efectiu l’equivalent en pessetes de 300.000 euros, els defraudadors del segle passat havien de comportar un sac ple de cinquanta quilos de bitllets de mil pessetes però al segle XXI, i gràcies al bitllet porpra, per transportar aquesta quantitat prou una cartera de mà.
Darrere dels bitllets de 500 es troben uns quants milers d’individus amb interès de blanquejar diners procedents de l’economia submergida o d’activitats irregulars, pel que no és d’estranyar que en els últims anys s’hagi produït a Espanya un espectacular augment dels bitllets porpra. En canvi centenars de milers d’honrats contribuents només han vist un parell de púrpures en la seva vida, ja que l’elevat valor del bitllet ho fa poc apte per a l’ús quotidià. Els experts en la persecució del blanqueig de capitals qualifiquen d’escandalós l’augment de la massa monetària en bitllets de 500 euros, ja que el seu ús comercial és pràcticament inexistent en no utilitzar-lo com a mitjà de pagament. Per tant, serveixen per instrumentar el diner negre. La millor prova que tenim és que el vint per cent de tots els bitllets porpra en circulació de la UE estan a Espanya.
Fa algunes setmanes, el Consell del BCE ha signat la sentència de mort per al bitllet de 500 euros, tot i que és la crònica d’una mort anunciada i l’inici d’una agonia lenta ja que aquells privilegiats que tinguin en el seu poder els cobejats bitllets porpra, podran conservar-los i seguir utilitzant com a forma de pagament. Segons va anunciar el BCE en un comunicat, en la nova sèrie Euro 2, que serà fabricada a partir del 2018, ja no estaran presents els bitllets de 500, però els que ja estan en circulació conservaran el seu valor de forma indefinida i es podran bescanviar en els bancs centrals de cada país sense cap obstacle i en un període il·limitat. Amb tot, el BCE ha trigat catorze anys en adonar-se que el bitllet porpra facilita les activitats il·lícites. Com diu el refrany: mai és tard si la dita és bona.
Val la pena assenyalar que en l’actualitat aquest tipus de transaccions està rigorosament prohibida a l’Estat espanyol per l’article 7 de la «Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau» (efectivament aquest és el llarguíssim títol de la Llei), estableix una estricta limitació de pagaments en efectiu respecte a operacions mercantils. En particular s’estableix que no podran pagar-se en efectiu les operacions en què alguna de les parts que intervenen actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera. No obstant això, el citat import serà de 15.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.
Tornant a l’experiment de física aplicada que va realitzar Manuel Benítez, el destre va descobrir que el milió de pessetes en bitllets de mil pesava un quilogram i que cabia en un maletí de mida gran i es va encarregar de propagar aquesta dada en tots els mitjans de comunicació. Considerant la popularitat del torero, la informació de què un milió pesava un quilo es va difondre a tots els nivells i, gràcies a aquest descobriment científic, ‘El Cordobés’ va fer una involuntària aportació al lèxic, ja que va encunyar el neologisme d’‘un quilo’ per referir-se al milió de pessetes. Aquest terme va ser utilitzat col·loquialment durant diverses dècades a Espanya com a sinònim d’un milió; expressió de la parla popular que es va mantenir fins a la substitució de la pesseta per l’euro a partir de l’any 2002.
Amb la implantació de l’euro el 2002 van aparèixer els nous bitllets de 500 euros, el que va aconseguir que l’equivalent a un milió de les antigues pessetes, és a dir 12 bitllets de 500 es puguin ficar en un bitlleter i portar-los en una butxaca de la jaqueta. Els bitllets de color porpra reuneixen molt valor en molt poc espai, el que els converteix en un instrument perfecte per ocultar el diner negre i per fer operacions fraudulentes. Conseqüentment 300.000 euros en bitllets de 500 només pesen 684 grams i caben en una cartera de mida petita. Salta a la vista que per transportar en efectiu l’equivalent en pessetes de 300.000 euros, els defraudadors del segle passat havien de comportar un sac ple de cinquanta quilos de bitllets de mil pessetes però al segle XXI, i gràcies al bitllet porpra, per transportar aquesta quantitat prou una cartera de mà.
Darrere dels bitllets de 500 es troben uns quants milers d’individus amb interès de blanquejar diners procedents de l’economia submergida o d’activitats irregulars, pel que no és d’estranyar que en els últims anys s’hagi produït a Espanya un espectacular augment dels bitllets porpra. En canvi centenars de milers d’honrats contribuents només han vist un parell de púrpures en la seva vida, ja que l’elevat valor del bitllet ho fa poc apte per a l’ús quotidià. Els experts en la persecució del blanqueig de capitals qualifiquen d’escandalós l’augment de la massa monetària en bitllets de 500 euros, ja que el seu ús comercial és pràcticament inexistent en no utilitzar-lo com a mitjà de pagament. Per tant, serveixen per instrumentar el diner negre. La millor prova que tenim és que el vint per cent de tots els bitllets porpra en circulació de la UE estan a Espanya.
Fa algunes setmanes, el Consell del BCE ha signat la sentència de mort per al bitllet de 500 euros, tot i que és la crònica d’una mort anunciada i l’inici d’una agonia lenta ja que aquells privilegiats que tinguin en el seu poder els cobejats bitllets porpra, podran conservar-los i seguir utilitzant com a forma de pagament. Segons va anunciar el BCE en un comunicat, en la nova sèrie Euro 2, que serà fabricada a partir del 2018, ja no estaran presents els bitllets de 500, però els que ja estan en circulació conservaran el seu valor de forma indefinida i es podran bescanviar en els bancs centrals de cada país sense cap obstacle i en un període il·limitat. Amb tot, el BCE ha trigat catorze anys en adonar-se que el bitllet porpra facilita les activitats il·lícites. Com diu el refrany: mai és tard si la dita és bona.