Els pagaments més importants que ha de fer l’empresa manufacturera al llarg del seu Cicle d’Explotació són: compres de matèria primera o components, pagament de salaris, despeses de fabricació i despeses de distribució i comercialització. La majoria de les empreses intenta finançar una part important del Cicle d’Explotació amb el crèdit atorgat pels proveïdors, ja que la part que no pugui finançar automàticament amb el crèdit atorgat pels subministradors de béns i serveis ha de ser finançada mitjançant una aportació de fons pròpia o de tercers; aquesta part és la que correspon amb el Cicle de Caixa.
El Cicle de Caixa ve a indicar el nombre de dies que l’empresa ha de finançar el seu Cicle d’Explotació amb recursos financers específics. Aquests recursos financers provenen de dues grans masses: el Fons de Maniobra (‘Working Capital’) i el passiu circulant. Al seu torn, els recursos provinents del passiu circulant són: l’exigible a curt termini amb cost financer que ha estat prestat per entitats bancàries i altres exigibles a curt amb cost. Quan més llarg sigui el Cicle de Caixa, majors seran les necessitats financeres de l’empresa i per tant més gran serà la necessitat de disposar d’un capital circulant (actiu circulant finançat amb el Fons de Maniobra) amb substància suficient per mantenir la bona marxa del negoci . Per descomptat, aquella part de l’Actiu Circulant que no correspongui al capital circulant ha de ser sufragada amb Passiu Circulant amb cost que s’obté de les entitats financeres.
La durada del Cicle de Caixa té una influència directa sobre les necessitats de fons de maniobra de l’empresa. I a més el Cicle de Caixa determina el volum de l’Actiu Circulant Net que necessita l’empresa per poder dur a terme l’explotació del negoci. Per aquest motiu, les empreses intenten en totes les seves relacions comercials aconseguir el major termini de finançament possible dels seus proveïdors, amb l’objectiu de poder escurçar tot el que puguin el Cicle de Caixa d’seus negocis. Hi ha empreses que allargant el termini de pagament als seus proveïdors han aconseguit reduir a zero el seu cicle de caixa, i fins i tot algunes empreses (generalment les grans cadenes de distribució de comerç minorista) tenen un Cicle de Caixa negatiu; això es produeix en rebre més finançament dels proveïdors que la que realment necessiten per cobrir les necessitats de finançament del seu període mitjà de maduració ja que aquest tipus de negocis venen directament al consumidor final i cobra el preu de les seves operacions al comptat. Aquestes empreses són les que presenten Fons de Maniobra negatius, sense que això signifiqui que tinguin problemes de liquiditat o de solvència a curt termini, sinó tot el contrari. Les empreses que tenen Cicles de Caixa negatius es troben en una posició financera privilegiada ja que les seves tresoreries tenen excedents de liquiditat que poden emprar en inversions rendibles. En èpoques en què el cost dels diners és elevat, aquest tipus de negocis obtenen elevats ingressos financers gràcies a les inversions dels seus excedents de tresoreria, que a més solen ser permanents si el Cicle de Caixa es manté negatiu.
D’altra banda, les empreses proveïdores intenten escurçar el seu període mitjà de maduració escurçant la fase del cobrament a clients, de manera que entren en conflicte els interessos contraposats de proveïdors i clients; ja que els primers han de procurar allargar els terminis de pagament tot el que puguin i els segons intentaran escurçar els terminis de cobrament. En aquesta lluita per allargar o escurçar el període de cobrament entren en joc diversos factors, com ara la força negociadora de cadascuna de les parts, el mercat, el sector d’activitat, la competència, etcètera. Aquí ens ve al cap el símil que les dues parts estan tirant de la corda, cadascuna pel seu costat, i el més fort arrossegarà l’altre al seu terreny.
Per a totes les empreses un objectiu desitjable és la reducció del període mitjà de maduració Econòmic i del Cicle de Caixa, en ordre de recuperar com més aviat millor les inversions en actiu circulant; però, l’optimització del Cicle de Caixa és la que més interessa aconseguir des del punt de vista financer. En aquest sentit la utilització de descomptes per pagament i una negociació amb els clients poden contribuir a un escurçament del cicle. L’escurçament del període de cobrament a clients té com a conseqüència directa l’obtenció de més liquiditat per al proveïdor, que pot utilitzar aquesta liquiditat per reduir passius exigibles a llarg o a curt termini que finançaven els comptes de clients. D’altra banda, la negociació amb proveïdors i creditors per dilatar el termini de pagament són actuacions típiques de les empreses per reduir el Cicle de Caixa, ja que d’aquesta manera aconsegueixen augmentar el seu finançament espontània a curt termini sense cost i d’aquesta manera substitueixen exigible a curt amb cost per exigible sense cost.