Creixen com a bolets
Una nova espècie invasora amenaça l’ecosistema pirinenc. Són els boletaires procedents de les ciutats que, animats per les pluges de fa unes setmanes i dels darrers dies, s’han llençat en massa als boscos. Res a veure amb els experts, aquelles persones sovint esquerpes i egoistes que es vanten de les seves captures sense aportar cap altra mena de detall. Cacen els bolets en llocs supersecrets, recòndits i inaccessibles per a la resta de mortals. Es diferencien dels buscadors interins temporals de ciutat en la manera de vestir.
Un urbanita de classe mitjana-alta és fàcilment reconeixible. Va equipat de Coronel Tapiocca, Aigle, botes Panama Jack, barrets d’explorador, armilles amb moltes butxaques i pantalons de camuflatge amb l’esperança que els bolets no els vegin i es deixin caçar. Les dones sovint van vestides de blanc o de colors clars, visera i vambes com si fossin recull pilotes del torneig de tennis de Roland Garros.
Conscients dels perills de la muntanya –porcs senglars i altres feres salvatges, motos, bicicletes, etcètera– solen anar en grup, dirigits per una mena de «boletaire en cap» que després d’empassar-se tots els programes de TV3 de Caçadors de Bolets i d’haver visionat un tutorial a Youtube, imparteix lliçons magistrals sobre bolets comestibles i tòxics posant com a exemple la diferència entre l’Amanita Pantherina i l’Amanita Caesarea davant la incomprenssió dels companys que ja no saben si són al bosc o a una classe de llatí de quart de batxillerat i sense diccionari Vox.
Aquesta brigada d’assalt, equipada amb armes de destrucció massiva com rasclets i ganivets com podalls, trobarà algun bolet i si és un fredolic es convertirà en paraules del líder o «boletaire savi» en un Tricholoma Terreum. Encara que tal i com està la temporada, el més segur és que acabin menjant uns bolets terrandossos i poc gustosos procedents de Romania comprats en algun mercat de Barcelona. Tampoc no els aniran millor, aquest any, les expedicions forestals, a les altres classes urbanes.
Els de l’extraradi van a buscar rovellons amb xandall i en totes les seves subcategories: del Decathlon al del mercat setmanal del barri. Porten uns bosses gegants de plàstic que no ompliran. Només colliran uns quants bolets que no sabran identificar tot i que en el mòbil tenen fotos que han reproduït d’una revista, i deixaran el terra ple de forats. Hi ha llagostes que han devastat sembrats amb més elegància i educació que ells. I amb una mica de sort tornaran sans i estalvis cap a casa perquè darrerament els boletaires perduts creixen com a bolets.
El nombre de rescats que hi ha hagut enguany a les comarques del Berguedà, la Cerdanya, Osona, el Pallars Jussà, el Ripollès i el Solsonès és preocupant. En 10 dies, han explicat els Bombers de la Generalitat de Catalunya, s’han realitzat 17 actuacions, la majoria al Berguedà. L’edat de la majoria de boletaires que s’extravien oscil·la entre els 60 i els 80 anys i el principal motiu de les desorientacions és, segons Vicenç Vegas, cap del Parc de Bombers de Berga, que «quan busquem bolets només mirem al terra, i això fa que ens oblidem de buscar punts de referència i ens acabem perdent».
Però no només hi ha gent que es perd. El passat 7 d’octubre i també a la comarca del Berguedà, a la zona de l’Espunyola, tres boletaires van resultar ferits en ser envestits per una vaca. Una de les víctimes va haver de ser hospitalitzada perquè va caure per unes roques quan fugia de l’animal. Per sort els incidents són mínims comparats amb els rescats i aquí també s’inclouen els dels boletaires més avesats i experimentats.
Cada cop més decidits a protegir els seus santuaris aparquen el cotxe en un lloc allunyat i el camuflen amb branques, fan maniobres de distracció, marrades i se’n van pel mig del bosc fins que es perden. No poden trucar perquè se’ls ha acabat la bateria del mòbil, no troben el cotxe de tan amagat que l’han deixat i no han dit a ningú on anaven. Això sí, algunes vegades s’emporten un company a qui han embenat els ulls perquè no pugui explicar on és aquell lloc secret on hi ha molts bolets, el sant grial dels ceps. I esclar aquest no sap si està al Matarranya, a l’Espai Natural de les Gavarres o a Castellbò.
Sort que a més de veure els programa de televisió sobre bolets, també seguien El último superviviente de Discovery Channel i gràcies a Bear Grylls, poden sobreviure encenent una foguera amb llenya suficient per poder mantenir una temperatura idònia i menjant insectes o erugues i baies. Així fins que els trobin els bombers que, com l’Obi-Wan Kenobi d’Star Wars, sempre són la seva esperança i la dels seus familiars.
Periodista
Un urbanita de classe mitjana-alta és fàcilment reconeixible. Va equipat de Coronel Tapiocca, Aigle, botes Panama Jack, barrets d’explorador, armilles amb moltes butxaques i pantalons de camuflatge amb l’esperança que els bolets no els vegin i es deixin caçar. Les dones sovint van vestides de blanc o de colors clars, visera i vambes com si fossin recull pilotes del torneig de tennis de Roland Garros.
Conscients dels perills de la muntanya –porcs senglars i altres feres salvatges, motos, bicicletes, etcètera– solen anar en grup, dirigits per una mena de «boletaire en cap» que després d’empassar-se tots els programes de TV3 de Caçadors de Bolets i d’haver visionat un tutorial a Youtube, imparteix lliçons magistrals sobre bolets comestibles i tòxics posant com a exemple la diferència entre l’Amanita Pantherina i l’Amanita Caesarea davant la incomprenssió dels companys que ja no saben si són al bosc o a una classe de llatí de quart de batxillerat i sense diccionari Vox.
Aquesta brigada d’assalt, equipada amb armes de destrucció massiva com rasclets i ganivets com podalls, trobarà algun bolet i si és un fredolic es convertirà en paraules del líder o «boletaire savi» en un Tricholoma Terreum. Encara que tal i com està la temporada, el més segur és que acabin menjant uns bolets terrandossos i poc gustosos procedents de Romania comprats en algun mercat de Barcelona. Tampoc no els aniran millor, aquest any, les expedicions forestals, a les altres classes urbanes.
Els de l’extraradi van a buscar rovellons amb xandall i en totes les seves subcategories: del Decathlon al del mercat setmanal del barri. Porten uns bosses gegants de plàstic que no ompliran. Només colliran uns quants bolets que no sabran identificar tot i que en el mòbil tenen fotos que han reproduït d’una revista, i deixaran el terra ple de forats. Hi ha llagostes que han devastat sembrats amb més elegància i educació que ells. I amb una mica de sort tornaran sans i estalvis cap a casa perquè darrerament els boletaires perduts creixen com a bolets.
El nombre de rescats que hi ha hagut enguany a les comarques del Berguedà, la Cerdanya, Osona, el Pallars Jussà, el Ripollès i el Solsonès és preocupant. En 10 dies, han explicat els Bombers de la Generalitat de Catalunya, s’han realitzat 17 actuacions, la majoria al Berguedà. L’edat de la majoria de boletaires que s’extravien oscil·la entre els 60 i els 80 anys i el principal motiu de les desorientacions és, segons Vicenç Vegas, cap del Parc de Bombers de Berga, que «quan busquem bolets només mirem al terra, i això fa que ens oblidem de buscar punts de referència i ens acabem perdent».
Però no només hi ha gent que es perd. El passat 7 d’octubre i també a la comarca del Berguedà, a la zona de l’Espunyola, tres boletaires van resultar ferits en ser envestits per una vaca. Una de les víctimes va haver de ser hospitalitzada perquè va caure per unes roques quan fugia de l’animal. Per sort els incidents són mínims comparats amb els rescats i aquí també s’inclouen els dels boletaires més avesats i experimentats.
Cada cop més decidits a protegir els seus santuaris aparquen el cotxe en un lloc allunyat i el camuflen amb branques, fan maniobres de distracció, marrades i se’n van pel mig del bosc fins que es perden. No poden trucar perquè se’ls ha acabat la bateria del mòbil, no troben el cotxe de tan amagat que l’han deixat i no han dit a ningú on anaven. Això sí, algunes vegades s’emporten un company a qui han embenat els ulls perquè no pugui explicar on és aquell lloc secret on hi ha molts bolets, el sant grial dels ceps. I esclar aquest no sap si està al Matarranya, a l’Espai Natural de les Gavarres o a Castellbò.
Sort que a més de veure els programa de televisió sobre bolets, també seguien El último superviviente de Discovery Channel i gràcies a Bear Grylls, poden sobreviure encenent una foguera amb llenya suficient per poder mantenir una temperatura idònia i menjant insectes o erugues i baies. Així fins que els trobin els bombers que, com l’Obi-Wan Kenobi d’Star Wars, sempre són la seva esperança i la dels seus familiars.
Periodista