Aquesta setmana volem compartir amb els lectors un pronunciament vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF).
Analitzarem una Consulta Tributària Vinculant en relació a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) en relació a les despeses deduïbles del rendiment íntegre del capital mobiliari.
Consulta Vinculant del 24 de maig del 2016 - Núm. CV0051-2016 - Impost sobre la renda de les persones físiques
La persona física consultant, en el marc de la gestió personal del seu capital mobiliari, contracta els serveis de vàries societats i empreses, especialitzades en l’àmbit de l’assessorament financer.
Els treballs realitzats per aquestes societats, permeten a la consultant, d’optimitzar les seves rendes del capital mobiliari.
Es demana si els serveis proveïts pels assessors financers, societats o empreses, quan són directament vinculats a la gestió del patrimoni financer de la persona física, amb l’objectiu d’obtenir i optimitzar les rendes del capital mobiliari, responen a la definició de les despeses deduïbles donada per l’article 23, 2 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Amb referència a la consulta, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en l’article 23 estableix que:
«Article 23. Rendes netes del capital mobiliari
1. Les rendes netes del capital mobiliari són el resultat de minorar les rendes íntegres en l’import de les despeses deduïbles.
2. Són despeses deduïbles les despeses d’administració i custòdia, les comissions d’intermediaris així com altres despeses de naturalesa similar necessàries per l’obtenció d’aquestes rendes.
3. Per determinar les rendes netes definides a l’apartat 4 de l’article 22, es dedueixen de les rendes íntegres les despeses necessàries per obtenir aquestes rendes netes i, si és procedent, l’import del deteriorament sofert pels béns o drets dels quals s’obtinguin els ingressos».
El DTF entén que les despeses objecte de la consulta deriven de serveis contractats de forma discrecional pel consultant, és a dir, són serveis contractats de forma voluntària per gestionar el seu patrimoni mobiliari i per tant no són despeses necessàries de naturalesa similar a les establertes a l’article 23, apartat 2, de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la renda de les persones físiques. En aquest sentit, aquetes despeses no tindrien la consideració de despeses fiscalment deduïbles per a la determinació de les rendes netes del capital mobiliari.