fa pocs dies, Govern va fer públic el nomenament del nou director de l’Institut Andorrà de Finances, càrrec que serà ocupat a partir d’ara per un professional espanyol. Els canvis legislatius que Demòcrates per Andorra ha anat endegant darrerament en aquesta línia —la de permetre que alts càrrecs institucionals del nostre país, que fins ara havien de ser exclusivament per a ciutadans andorrans, puguin ser ocupats per forans— feien preveure que l’INAF, tard o d’hora, seria encapçalat per un no-andorrà.
Això seria gairebé anecdòtic si estiguéssim parlant d’un cas aïllat o d’una excepció que confirma la regla, però res més lluny de la realitat. El tarannà de Demòcrates per Andorra pel que fa al nomenament de càrrecs en posicions clau d’institucions del país demostra clarament que s’aposta per professionals estrangers, professionals que malauradament desconeixen la nostra idiosincràsia.

El ministre portaveu ha hagut de defensar aquest fet un munt de vegades, argumentant que el que cal és cercar el millor candidat per a la plaça, i el fet que sigui o no andorrà és secundari. De fet, ja vaig manifestar en seu parlamentària que, si aquest era el criteri a prevaler, de ben segur que trobaríem consellers generals, ministres i, fins i tot, algun cap de Govern molt millors que tots nosaltres.

I massa vegades també el ministre ha justificat el nomenament de càrrecs forans argumentant que el nivell d’especialització i coneixements tècnics requerits en alguns casos no es troben al mercat local. Incongruent excusa en el cas del director de l’INAF, una persona que ha d’estar versada en l’àmbit financer. Com si el sector financer no fos un dels més rellevants del país, on treballen desenes de persones perfectament preparades i amb els coneixements necessaris.

Des que Demòcrates per Andorra governa, són múltiples els organismes que han deixat de ser presidits o dirigits per persones del país. Ara és l’INAF, però abans va ser l’AREB, la direcció del SAAS, la direcció d’Andorra Turisme, el cap del Gabinet Jurídic, el cap del Gabinet del cap de Govern, el Departament d’Estadística i podríem allargar la llista... De fet, DA ja proposava en el marc de la reforma de la Llei dels cossos especials (bombers, policia i centre penitenciari) que no es restringís la seva direcció a ciutadans andorrans.

Anar a cercar sistemàticament professionals estrangers no només passa a engruixir el cost de la factura a pagar (que paguem entre tots els ciutadans), sinó que, a més, denota una manca de confiança total i absoluta en el talent del país. I un país que no creu en el seu talent, que no el fomenta ni treballa per retenir-lo està condemnat al fracàs. Actuant com ho fa DA, es llança un clar missatge de desesperança als joves del país, ja que, mentre Govern s’omple la boca dient que tenim una de les generacions joves més ben preparades, a l’hora de la veritat no ofereix oportunitats al jovent i no aposta pel talent intern. La combinació final provocada per DA és explosiva: no es confia en el futur del país i es desandorranitza Andorra. Des del nostre punt de vista, això és incomprensible i inadmissible.