La guerra contra aquells que acumulen diners no revelat a l'estranger s'ha intensificat quan 47 països, inclòs el Grup dels 20 i alguns prominents refugis fiscals, han segellat un pacte que revolucionarà l'acció de compartir informació fiscal.

Actualment els països han de presentar sol·licituds entre si per rebre dades sobre suposats enganys i fins a les investigacions raonades sovint són rebutjades com a «expedicions de pesca». Ara, els signants i dotzenes de països que posteriorment seran pressionats per unir-se, intercanviaran informació automàticament un cop l'any. Això inclourà estats de compte bancaris, ingressos sobre interessos, dividends i els guanys sobre vendes, que poden ser usats per avaluar l'impost sobre guanys de capital.

El signant de l'acord que més atreu l'atenció és Suïssa, els seus bancs van estar al centre dels escàndols que van donar peu a la Llei de Compliment fiscal. El centre d'administració de riquesa a l'estranger més famós del món es va erigir sobre un secret bancari suposadament ferri, però ha estat obligat a cedir. El director d'Afers Fiscals de l'OCDE, Sant-Amans, en declaracions en exclusiva a aquest rotatiu és mostra dur amb aquells països que no cooperin. La crisi està forçant els governs a atemorir els ciutadans per intentar fer aflorar diners que no s'han declarat. Andorra, tal com ha dit en reiterades ocasions el ministre de Finances, Jordi Cinca, si vol estar en l'àmbit internacional ha de jugar amb uns paràmetres de transparència que són per a tothom igual.

No cal, però, estimular l'alarmisme com va passar amb els acords d'intercanvi d'informació fiscal. Andorra és un país de baixa fiscalització perquè així ho volen els ciutadans. Tenint en ordre tot el marc fiscal el cop no serà tal, però sí que s'haurà de jugar amb noves regles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.