La pobresa és una situació molt important a causa del malestar que genera en un percentatge molt elevat de la població. ¿Però qui són pobres? ¿I com són de pobres? Mesurar la pobresa de forma rigorosa és necessari per poder solucionar les situacions més apressants i dirigir adequadament els recursos, ja siguin privats o públics que tracten de combatre-la.

A Andorra els principals indicadors per conèixer la situació de la població són els programes d'atenció primària, el Banc d'aliments i el Rober. Així, segons assenyala la coordinadora de Càritas, Txiqui Bruna, els usuaris presenten habitualment multiproblemàtiques que fan més difícil resoldre la seva situació. Les famílies presentaven l'any passat en un 34% dels casos problemes econòmics, en un 19% problemes laborals, sanitaris en un 13%, d'habitatge en un 8% i un 26% d'altres. La resposta donada des del servei d'atenció primària va ser de manutenció, orientació i algun dels programes de Càritas en un 25% dels casos respectivament, a més d'informació en un 10% dels casos i un 15% d'altres ajudes.

La radiografia que fa l'entitat de l'any passat és que es va atendre menys persones però els casos és cronifiquen, de manera que al no trobar solucions l'entitat opta pel suport i l'acompanyament perquè no perdin la dignitat, indica l'arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries. Resulta del tot esgarrifós constatar que hi ha famílies i persones que no arriben a final de mes i que pateixen veritables penúries en aquest país que presumeix de PIB i de riquesa.

El tant esbombat inici de la recuperació no arriba a la classe mitjana, i molt menys a una classe baixa que, en molts casos, passen aquest llindar de la pobresa tan difícil d'identificar. Del 2012 al 2013 la davallada és insignificant. Felicitats a Càritas per una feina tan bona i solidària.

Per a més informació consulti l'edició en paper.