Alguns es poden escandalitzar quan llegeixen que els hotels pretenen pujar les tarifes actuals, fins a un 20% si és possible la propera temporada d'hivern. La lògica convida a pensar que no és moment per a aquestes alegries, i que la crisi econòmica i les accions per recuperar turistes recomanen precisament el contrari.

El sector de l'hoteleria porta anys de sacrifici, millor dit d'autosacrifici congelant els preus, i sovint oferint ofertes que en alguns casos estarien fins i tot per sota del que costa el servei ofert. El sector, també important per a l'economia nacional, veu com queda fora de l'IGI reduït, un impost que s'ha desvirtuat amb les excepcions que ha impulsat el Govern i el Consell General, i que no es veuran reflectides en benefici del consumidor o usuari.

L'hoteleria aspira a apujar els preus. Hi ha dubtes de si el col·lectiu serà capaç de fer aquest pas per por a perdre clients. En realitat quan s'anuncien les xifres d'ocupació, encara que siguin elevades i s'intueixi un bon negoci, no és així. De poc serveix tenir el cartell penjat de complert si les tarifes s'han reduït a la meitat, i per tant a preu de mercat l'ocupació real seria del 50%.

Aquest és el gran mal del sector. Es continuen oferint paquets de forfet més hotels a preus de fa anys, i tot perquè l'establiment hoteler ha hagut de fer novament un esforç de rebaixa de tarifa. Quan es va fer la prova pilot d'uns quants hotels que van optar per descartar les gangues, els resultats que es van donar van ser satisfactoris. «Ja que no tenim els avantatges que es donen a d'altres sectors, esperem créixer pel mèrit del nostre esforç», afirma el director de la Unió Hotelera (UHA). El missatge és clar, i tot dependrà del mercat, de si accepta pagar una mica més. La iniciativa haurà de contar amb un consens ampli, sinó de poc servirà un increment de només una part.

Per a més informació consulti l'edició en paper.