El Govern ha declinat la tradicional estratègia de fer-se l'andorrà i ha optat per abordar de front la nova situació que planteja l'OCDE. Per això el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, ha viatjat a París per lliurar una carta de compromís que reafirma la voluntat expressada en la signatura de l'acord multilateral de que Andorra no quedarà al marge de les exigències per establir un mecanisme d'informació automàtica d'intercanvi fiscal.

No queda una altra via. Agradi o no, Andorra s'ha de plegar al nou marc que l'OCDE ha marcat a partir del 2017. A l'organisme no li valen els convenis a la demanda i vol anar més enllà, tot i que el calendari marcat és massa precipitat i amb tota probabilitat s'allargarà en el temps. La signatura de l'acord del conveni multilateral, que el Govern va signar l'octubre de l'any passat, no és més que un conveni paraigües per als convenis que s'han de signar país amb país. Aquest és el full de ruta, més complicat del que sembla, i mentre no se signi aquests nous intercanvis bilaterals continuaran vigents els 23 intercanvis a la demanda que Andorra té signats.

Aquesta lectura no s'ha d'interpretar com un argument de que res canviarà, però tampoc és necessari encendre el llum d'alarma perquè encara queden molt matisos que cal introduir d'acord amb la legalitat vigent en cada país i el tipus de tributació.

En el que sí s'ha d'estar d'acord és en el posicionament que ha establert el ministre Saboya. No costa res ser disciplinats perquè el final les normes seran iguals per a tothom i el tempo d'aplicació no variarà en funció de les signatures. Sí canvia la imatge que s'ofereix, de major transparència i de voluntat de col·laborar, dues aptituds que el copríncep Hollande va recomanar per no quedar marginats a l'escenari internacional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.