Si durant anys i anys, els andorrans van ser minoria a casa seva, un cop encetada la segona dècada d'aquest segle XXI, tornen a ser majoria amb 35.000 nacionals censats que representen el 46% del mosaic demogràfic del país. El creixement de la població andorrana s'explica però per diversos factors i així com el nombre de naixements s'ha mantingut o fins i tot, ha baixat, el nombre de nacionalitzacions ha augmentat notablement. I ho ha fet després d'unes quantes dècades de desinterès per part dels residents per obtenir la nacionalitat. Ara, sembla que el passaport andorrà torna a «estar de moda», potser els canvis i la pressió fiscals introduïdes als països veïns, sobretot Espanya, hi és per alguna cosa... Sigui com sigui, l'any passat es van nacionalitzar més de 1.000 residents i en el que portem d'any ho han fet 423 residents més.

A l'altra cara del mosaic però, hi ha molta gent que falta a l'appel. I és que mentrestant, Andorra ha perdut 6.500 espanyols i 4.000 portuguesos. Els 20.000 espanyols residents al país només representen el 26% de la població. Aquest col·lectiu havia estat majoritari i en només 14 anys ha perdut més del 15% d'efectius. També es troba en la mateixa situació la població portuguesa que gairebé va assolir un registre del 18% i avui només representa el 14% de la població amb gairebé 11.000 persones. Tot plegat, demostra que per molt que els residents es nacionalitzin, Andorra ha perdut molta gent. La suma dels andorrans, els espanyols, els portuguesos i els francesos supera de poc les 69.000 persones. Però, la població és passible d'haver-se tornat a reduir perquè la depuració del cens encara no està tancada i molts residents marxen sense donar-se de baixa als comuns. Cal concloure doncs, que Andorra té més andorrans però també menys població.

Per a més informació consulti l'edició en paper.