L'objectiu principal de la història clínica compartida és la millora de l'atenció de la salut dels ciutadans mitjançant un instrument que faciliti la feina dels professionals sanitaris en permetre l'ús compartit de la informació disponible sobre els pacients entre els centres assistencials i els professionals de la medicina. Aquesta eina ha de facilitar i potenciar la continuïtat assistencial i permetre millorar l'ús de la informació, de manera que els pacients atesos en diversos centres no s'hagin de sotmetre novament a exploracions i procediments ja realitzats.

Es tracta d'un pas important que en una primera fase començarà a funcionar la tardor vinent amb la participació dels metges de capçalera, els centres de diagnosi per a la imatge i els laboratoris.

La decisió adoptada pel Ministeri de Salut suposarà un gran canvi en el sistema sanitari. La llibertat que tenen els pacients per triar metges té també un costat pervers, com és la possibilitat de repetir proves –radiografies, escàners, ...– que suposen un cost per a la sanitat pública i en ocasions un perjudici per al mateix malalt.

L'historial clínic compartit, que a partir del 2015 obligarà a tots els professionals que formen part del sistema a compartir la informació, evitarà duplicitats perquè els metges i especialistes podran observar quina és l'historia del pacient i decidir quines proves s'han de realitzar.

Ni cal dir que aquest és un dels grans mals que afecten la CASS perquè molts pacients tendeixen a buscar segones opinions i noves proves quan en la majoria dels casos no serien necessàries. Quedi clar que no s'ha de proposar una limitació dels avantatges actuals, però el nou model oferirà agilitat i un estalvi important.

Per a més informació consulti l'edició en paper.