Toni Martí posa el càrrec a disposició dels seus companys. Els Liberals d'Andorra fan una demostració de força col·locant un bon gruix de persones al seu congrés i demostrant que estan més vius del que creien alguns. Coalició d'Independents, es reuneix per estudiar possibles aliances. El Partit Socialdemòcrata continua collant per tirar endavant una llei del comerç que veuen imprescindible. La setmana es mostra moguda i el final de legislatura, divertit. Tothom mou fitxa, alguns més hàbilment que altres, alguns d'una manera molt programada, altres que simplement no tenen gaire clar com actuar però saben que si no mouen ells fitxa també, quedaran fora de joc.

Les eleccions cada dia són més a prop, encara no sabem quan seran perquè això ho gestiona únicament el cap de Govern, però tots els partits preparen el terreny. Martí està desgastat, ho sap i ho ha admès amb un punt de valentia, i la seva imatge també està tocada. Tot i que amb temes sensibles que podien consumir-lo encara més s'ha posat davant altres ministres que portaven la batuta i, per tant, eren el blanc de les crítiques, com Cinca amb les jubilacions dels funcionaris i Antoni Riberaygua amb les negociacions entre el Govern i els comuns, inevitablement certes mesures impopulars han acabat per tocar Martí, i com admet esportivament ell, erosionant-lo.

Però el cap de Govern no és l'únic desgastat. La política en general i els polítics en concret no gaudeixen de gaire prestigi en la actualitat. El molt mal exemple d'altres països del voltant fa que molta gent desconfiï de la política. I a casa nostra, tot i que no ploguin diàriament casos de corrupció, el que sí que és cert és que ser polític és cada dia més una professió i menys un servei públic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.