A les escoles gairebé no es parla de política, o se'n parla poc i a les televisions de gran audiència tampoc. Probablement és causa-conseqüència, tot i que no m'imagino programes de l'estil d' «Adan y Eva» o «MYHYV» parlant de política, i de fet, ben mirat, millor que no ho facin.

Però que a les escoles no es parli de política preocupa. Molts adolescents ignoren qui són els cònsols de la seva parròquia o qui és el Ministre de Turisme, però és que molts nens no saben ni quin partit polític mana ni qui és el que hi ha a l'oposició. I els nens que s'interessen per la política acostumen a ser estranys a la classe (mireu el «Pequeño Nicolás»).

És per això que iniciatives com el Consell d'Infants, que apropa els menuts a les institucions han de fer-se més sovint, aquesta i d'altres, que expliquin als nanos com funciona el país i qui és la gent que el tira endavant. Cal que ells vegin la política com la part que és la solució a alguns dels problemes que poden tenir. Cal que vegin com funciona el país, i fer-se també una fotografia diferent (més real) del que veuen a la televisió. Si poses qualsevol canal, el 30 o el 40% de la informació política que es dóna parla de tribunals, i de corrupció. No parla de servei públic, de dedicar temps al bé comú ni de vocació, que és el que mou l'altre 99% de polítics que no surten als canals espanyols.

Per sort, a casa nostra no hi ha casos com aquells, sí que és cert que al llarg de la història hi ha hagut coses poc transparents en la política del país, però apropiament de centenars de milers d'euros de diner públic encara no n'hem tingut cap cas, i això no ens fa més o menys dignes com a país, però sí que fa que un jove que es vulgui acostar a la política no s'estigui posant de peus al fangar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.