Com volem que sigui Andorra d'aquí a deu anys? Quina és l'Andorra que volem deixar als nostres fills? O als néts?

Aquestes són algunes de les preguntes que més sovint ens hauríem de fer, i sobretot, que més sovint hauríem de reflexionar de manera conjunta diversos actors de la nostra societat.

Vivim en un país que en pocs anys ha fet un canvi impressionant. Aquí hi ha molta gent que ha passat del ruc al Porsche en un parell de dècades, i a més, com que era un lloc on tot estava per fer, s'ha fet de cop, i sovint sense gaire criteri. Val a dir però que el seny dels nostres conciutadans i en gran part dels polítics (o tal vegada la sort), ha fet que no ens n'haguem de lamentar pas gaire. Si mirem 30 anys enrere, veiem aquella Andorra que ara ens sembla ancestral, però què passa si mirem 30 anys endavant? Hi Veiem res clar?

Actualment el futur del país l'acostuma a decidir el govern de torn (que per això el triem entre tots, en part), però tampoc cal carregar tota la responsabilitat als polítics de cap a on ha d'anar el país en tots els àmbits. Hi ha alguns aspectes, més socials, que ens toca a tots decidir-los. La solideritat, l'educació, el tracte humà, el companyerisme i altres dels valors que tant reclamem que s'estan perdent no són a les mans dels mandataris, sinó en l'exemple qüotidià del que volem, i del que esperem que sigui el nostre país. Una reflexió que no fem ni tan sols a en àmbit particular: “On vull ser d'aquí a 20 anys? Què vull estar fent?”, però que encara que no ens la fem a nosaltres mateixos, seria extremadament egoista no fer-ho col•lectivament i pensar cap a on volem que s'encamini el nostre futur, i començar a llaurar-lo, que el temps passa molt de pressa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.