Les dures negociacions entre govern i sindicats existeixen en gairebé tots els països democràtics del món. Que aquestes augmentin d'intensitat quan el govern vol tocar certs aspectes que afecten algun dels col·lectius en qüestió no és un secret. I això és el que està passant a Andorra en els darrers mesos, un estira-i-arronsa entre els col·lectius de funcionaris i l'administració que no acaben de trobar un punt d'entesa per la llei que els afecta en les jubilacions. I cadascú en aquesta tessitura juga les seves cartes com si això fos una partida del set i mig. Alguns, amb les cartes descobertes, ja que són la banca, altres, tenen encara algun trumfo amagat. És el que ha passat aquests dies. De moment, més de 150 funcionaris ja han formalitzat la prejubilació abans que els arribi (alguns hi són encara molt lluny) l'edat de fer-ho. I ho fan sota el buit legal que diu que poden demanar-la amb un mínim de temps, però no parlen de màxim. Així, alguns la demanen a 20 o 30 anys vista, però pensant en el fet que si la demanen abans que s'aprovi la llei, les seves condicions quan arribi el dia han de ser les del moment en què se'ls va aprovar i no abans.

Ara el govern s'ha de pronunciar. Durant les properes hores notificarà si les accepta o les denega, i si és així, lògicament, n'haurà de donar els motius que difícilment convenceran els sindicats, que ja han dit que aniran fins al final. Els és igual si han d'anar a tribunals per aquest tema ja que tenen assumit que caldrà anar-hi perquè es preveuen la negativa del Govern de Martí.

Ara caldrà saber com actua cadascú i la responsabilitat que mostren, ja que la tensió que hi ha difícilment es podrà allargar gaire, perquè ja se sap que si s'estira molt la goma elàstica, al final peta i pot esclatar als morros d'algú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.