AAndorra no estem acostumats a pagar impostos, no és una excusa, és una constatació. Som una societat en què tot s'ho ha manegat cada família o cada veïnat fins fa poc temps, i les administracions públiques són molt joves i, per tant, fa poc que recapten. I ara en tenim uns quants, i que a més han anat implementant-se en poc temps o variant la seva manera d'afectar l'obligat tributari. De detractors, n'hi ha uns quants. Obviar-ho seria negar una realitat que existeix, que hi és i que, a més, és potent. Potent perquè fins i tot partits polítics que concorreran a les eleccions es plantegen com reduir-los o eliminar-los perquè el ciutadà hagi de pagar menys, o no pagar. Però en general la gent és conscient que si vol serveis, d'una manera o altra s'han de pagar. Si es vol anar a l'hospital i trobar un servei de la qualitat del que tenim, algú ha de sufragar-lo. Si tenim policies que vetllen per la nostra seguretat, les seves nòmines han de sortir d'algun lloc, si els nostres fills van a escola, volem tenir un professorat de qualitat o si els nostres bombers apaguen un incendi a casa, és perquè els paguem entre tots. És lògic en una societat del segle XXI en un país modern i un punt transgressor. Però ara, amb l'entrada de l'IRPF molts ciutadans es pregunten què pagarà aquest nou impost. I si s'han de rascar la butxaca hi poden estar més o menys d'acord, però en l'immediat tampoc no veuen una millora respecte del que tenien fins ara.

El Govern està fent pedagogia sobre el nou impost. La seva aplicació té certa complicació i per això, des de l'Agència Tributària expliquen tant com poden com afectarà cada ciutadà en funció del que guanya. Amb tot, no acaben d'explicar què pagarà la recaptació de l'IRPF. La resposta a la pregunta és igual d'abstracta que la pregunta mateixa, perquè segueix sent, entre altres coses, un hospital eficient, una Policia que ens garanteix seguretat, un professorat de qualitat, i uns bombers que apaguen incendis o ens rescaten a muntanya... Però també hem de pensar, a més de mantenir aquest estat de benestar, en les infraestructures que ens poden fer falta. Si l'IRPF ens pot semblar superflu segur que renunciar als serveis als quals estem acostumats no ens ho sembla tant. O sigui que les fulles no ens deixin veure el bosc !

Per a més informació consulti l'edició en paper.