Ja fa anys que l'expressió “Jo a la teva edat ja treballava” va deixar de tenir sentit. Especialment quan qui la deia era el pare o la mare a un adolescent per fer-lo espavilar. Ara hi ha una colla de pares adolescents als que se'ls hauria de dir: “Jo a la teva edat ja feia alguna cosa” perquè el fenomen Ni-ni va en escreix, ja que les opcions que se'ls presenten als joves són molt fosques ara mateix. Trobar feina del que han estudiat a la carrera és poc menys que un somni a l'abast de molt pocs. Cobrar un bon sou per fer-la ja és gairebé impossible i les perspectives no milloren massa mirant cap a l'horitzó.

Però paral•lelament hi ha una altra classe de joves. Els que tenen més inquietuds però que igualment ho tenen magre. Aquests estudien perpètuament i encadenen la carrera amb màsters i els màsters amb postgraus i els postgraus amb doctorats. Gent molt preparada però amb un currículum laboral inexistent. Anys enrere pensaves en un doctor i el que et venia al cap era un home gran, amb barba, armilla i pipa, amb molta veterania. Ara són joves amb poc més de trenta anys però que potser no han treballat mai encara.

I el nivell universitari va caient. Parlant amb professors es veu ràpidament. Aquesta setmana en el marc de l'Andorra Negra Margarida Aritzeta, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la URV, explicava que els seus alumnes, de carreres de la branca de lletres, no llegeixen, i a més, molts d'ells quan se'ls demana un escrit en una assignatura com la seva, amb prou feines fan mig foli de redacció. L'esforç, la capacitat de concentració, la paciència, sembla que per molts hagin passat a ser actituds d'uns temps pretèrits. Som a l'era de voler-ho tot ara mateix, ràpid i no ens importa com.

Cap on avancem quan la capacitat de comunicació de molts dels nostres joves no va més enllà d'una piulada?

Per a més informació consulti l'edició en paper.